Imaginem-nos que som forasters, que venim del nord, de Maçanet, de Girona o Figueres. Després de combatre les obres inacabables de la N-II, arribem a la rotonda de la Fibra i veiem un cartell que ens indica Tordera. N’estem farts de conduir i decidim aturar-nos-hi. Mai se sap què podem trobar.
Un plantejament verosímil, oi? Doncs seguim amb les suposicions.
Entreu per l’avinguda buida de la Biblioteca. No us estranyeu perquè molts són els pobles que comparteixen el mateix tipus de vergunya, el resultat d’un esclat immobiliari insostenible. Arribeu fins al final de l’avinguda, veieu un edifici blanc que sembla que té unes lletres de ferro rovellat que sí... que... que posen que es tracta de la Biblioteca. Es veu un edifici gran i nou, aquest poble deu ser més gran del que havíeu imaginat. Molt bé. Al davant una rotonda de ferro rovellat (alguns dirien que van voler seguir amb el tema, amb la combinació de materials i colors; d’altres que hi ha un problema de manca d’imaginació) ens indica que ja som a Tordera. Doncs vinga, fem el que es fa sempre que s’arriba a un lloc nou: anem fins al centre, mirem d’aparcar-hi a prop i a fer una volteta i a prendre alguna cosa. Un pla sensat, oi? A veure, doncs, portem-lo a terme. Estem a la rotonda de ferro rovellat, a la dreta hi ha una avinguda a mig fer que passa per darrera la Biblioteca, no sembla ser la opció més sensata, un cartell ens indica que si la seguim ens portarà al mercat setmanal que es fa els diumenges i com que avui no és diumenge, doncs no ens interessa. Per cert, quina llàstima no haver vingut en diumenge perquè això del Mercat de Tordera deu ser digne de veure que es mereixi fins a tres cartells en tants pocs metres. Res, seguim endavant, la rotonda primera es desdobla, què dic desdobla, es triplica, aquí no s’estan pas per orgues! Alguna màquina antiga, alguna mena de motor ocupa la segona rotonda i un jardí del que sembla ser valeriana ocupa la tercera. Però de cartells indicant el centre no en veiem cap. Trobem un segon trencant, aquest cop per davant de la biblioteca, però cap cartell. Més val no precipitar-nos, seguim la rotonda. Un carrer al qual no podem entrar perquè és direcció prohibida i un tercer trencant que porta vés a saber on perquè ningú ens ho indica. Seguim dintre la rotonda i arribem al quart trencant, una avinguda amb uns jardins enlairats al mig, no sembla una mala opció, però el fet que a la banda esquerra no hi hagi cap casa ens fa témer que no es tracti d’una altra avinguda fantasma, de les que prometen molt però no ens aporten res. Seguim la rotonda que és més segur. Ara sí que veiem un cartell que ens anuncia un magatzem de la construcció. No ens interessa, no és pas el que busquem. Arribem a l’altra banda del jardí enlairat, a l’avinguda en direcció contrària i tot seguint ja hem fet tota la volta a la rotonda. Ara sí que l’hem feta bona. Ens trobem a la primera avinguda, a la que està buida, veiem la N-II al fons, la temptació és massa gran, ja vindrem un altre dia a Tordera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada