de bon matí

De bon matí i ja sóc a la carretera. Com cada dia per altra banda. Avui potser fa més sol que ahir, una mica menys de fred, però a part d'això, tot és el mateix. Llevar-me d'hora, esmorzar mig adormit i sortir corrents que cada dia vaig més just. Pujar al cotxe quan encara és fosc, conduir uns quaranta minuts, arribar a la feina i treballar. 

Després, quan arriba el vespre, tornar a agafar el cotxe, conduir uns quaranta minuts i arribar a casa quan ja és de nit una altra vegada. 

Ho reconec, per a mi Tordera entre setmana és un poble dormitori. I no estic pas sol. Veig que som molts els que estem a la carretera de bon matí, veig que som molts els que ens hem d'anar a buscar la vida lluny d'aquí. És la nostra decisió, no és culpa de ningú. El que sí que em pregunto ben sovint és que si Tordera ha esdevingut un hotel per la majoria dels que estem a la carretera, quantes estrelles es mereix aquest hotel? 

Hi ha dies que els carrers estan nets, secs, que el sol comença a despuntar, que hem dormit molt bé, que la gent de les llibreries que reparteixen els diaris a domicili et saluden i creus fermament que t'allotges en un hotel de cinc estrelles. D'altres, però, la nit s'ha fet llarga, els sorolls de cotxes i gent no s'han aturat, els fanals no funcionen, les clavegueres no han pogut engolir tota l'aigua i els carrers encara estan inundats i els contenidors soterrats no donen l'abast i allò que havia d'anar per sota terra sura per damunt la superfície donant a aquest hotel una estrella generosa o bé una denúncia a sanitat.

Ja és ben curiós com un mateix lloc, uns mateixos carrers, unes mateixes persones se'ns poden aparèixer de maneres tan diferents depenent del nostre humor.