el nou Pont de Ferro

Aquests dies ha arribat a les nostres mans un nou número d' El Pont de Ferro. El Pont de Ferro o el Pont de Fotodepilació, tot depèn de la banda per en el miris.

El primer que ens sobta, o que ens hauria de sobtar, és el foto-muntatge de la portada consistent en ajuntar un tros de la Sagrada Família, un tros de l'església de Tordera i un tros de la Catedral de Girona. Els més patidors, patim: què vol dir això? que es tracta d'un número religiós? Que ens parlaran de la importància de recuperar un sentiment espiritual en aquest començament de segle perdut i sense rumb? El titular "Terra de frontera" no ens soluciona cap dubte tampoc. I, una vegada més, tal i com va passar en el Pont Ferro que lluïa a Montse Espanya a la portada, els titulars ens confonen. En aquella ocasió ens deien "un adéu a les armes" que ens induïa a pensar que la Montse Espanya deixava el cos de la policía que, així com un mossèn penja els hàbits, ella s'acomiadava de les armes i tornava a ser una persona de peu, un ciutadà més. Però no. Ens equivocàvem. Aquell titular no es referia a ella, parlava de no recordem què (potser no era tant important com per retenir-ho a la memòria). I en aquesta ocasió ens trobem amb el mateix: una imatge ambigua de tres centres religiosos, un titular que diu "Terra de frontera" i un subtítul que diu "Reportatge: Inditex". Per tant, la terra de frontera la delimita Inditex? Es refereixen al fet que Inditex abarca Tordera i Palafolls i que per tant n'és la nova frontera?

Moltes preguntes i encara no hem ni obert la revista.

Obrim i ens trobem amb una editorial que ens exposa la magnitud de la tragèdia: ens indica que el Pont de Ferro trontolla, que no hi ha diners per mantenir-lo, que té els dies comptats i que segurament haurà de passar a ser una revista digital més. 

El que és curiós és que diguin que no hi ha mitjans per tirar endavant la revista quan la revista l'editen l'Ajuntament i la Ràdio i, a més, està prou farcida de publicitat a tot color, que és molt més cara que la monocromàtica. Imaginem, a més, que els columnistes d'aquesta publicació són col·laboradors desinteressats que ho fan pel bé del poble i, per tant, les seves queixes no ens quadren. Estem parlant d'una publicació d'unes 40 pàgines majoritàriament en blanc i negre que surt un cop cada trimestre (si arriba) i no hi ha diners per publicar-la? Bé que hi ha diners per renovar l'ajuntament, per crear els agents cívics, per mantenir els sous intactes dels regidors... seguim?

Ens sorprèn que ens diguin que no tenen diners per fer la revista, però sabem que ho diuen de debò, que la subvenció que rebien de l'ajuntament cada vegada deu ser més petita i no és suficient per a  la impressió del Pont de Ferro. Doncs ho lamentem.

I no pas perquè Tordera es perdi una gran revista, una publicació interessant, informativa, actual, sinó perquè és una mostra més de les retallades culturals i socials que s'estan produïnt a nivell nacional que ens fan posar els pèls de punta.

Però retornem al tema principal de la portada d'aquesta edició d'El Pont de Ferro: aquesta "Terra de frontera". Doncs no és ni més ni menys que una estranya i totalment infondada discussió sobre la pertinença de Tordera a una comarca o a una altra. És a dir, si Tordera hauria de ser de Barcelona (per això la Sagrada Família, que es veu que de Barcelona no hi ha més elements significatius) o bé de Girona (per això la catedral de Girona). No sabem d'on surt aquest neguit sobtat d'El Pont de Ferro, però el porten fins a extrems surrealistes. Entrevisten a gent d'ERC, de CIU a ciutadans del poble, a lingüistes, creen una enquesta pel Facebook... però per què tant d'esforç? Tordera és el cul de Barcelona, és cert, però rep les ajudes i subvencions de la diputació de Barcelona que són molt més generoses que les de la diputació de Girona. I ja està. Aquí no hi ha més discussió possible. Tot plegat, ganes de parlar per parlar. O, en aquest cas, d'omplir pàgines d'una revista que agonitza.

la contrarrellotge

Comencem la setmana amb prohibicions. Des de fa un parell de dies una bona quantitat de carrers de Tordera han estat ocupats per unes tanques grogues de plàstic que ens comunicaven un tall de circulació a les rodalies del poble. Nosaltres, amb el nostre afany informatiu, vam aturar el cotxe i vam llegir amb atenció els cartells. Ens informaven que aquest dilluns, entre les 13 hores i les 14 hores es tallaria la N-II i la GI-512 a causa de la Volta Ciclista que aquest any ens honra amb la seva presència. Doncs en prenem nota, tindrem en compte aquestes restriccions i trobarem rutes alternatives si hem de circular per aquestes dues carreteres durant aquesta franja horària. No hi ha més complicació, no cal donar-li més ressó del que té. 

Però clar, a Ràdio Tordera pateixen per nosaltres i creuen que publicant aquesta notícia a la seva pàgina web una vegada no n'hi ha prou. Deuen pensar que més val pecar per excés que per defecte i ens ho diuen no una vegada, ni dues, sinó fins a tres. Doncs gràcies, gràcies i gràcies. Ara sí que ho hem entès.

O potser no perquè aquells que entrin a la pàgina de l'ajuntament, descobriran que la informació que nosatres tenim és errònia. Que resulta que el tall de carreteres no es produeix entre les 13 i les 14 hores sinó que serà de les 13.15 a les 14.15. 

Ostres! Això ho canvia tot! Aquests quinze minuts permeten als pares que han d'anar a recollir a les seves criatures a l'escola d'anar-hi per la mateixa carretera que utilitzen cada dia. Permeten a tots els torderencs que treballen a Blanes i pleguen a les 13 en punt poder tornar a casa per dinar. Aquests 15 minuts, en aquesta franja horària, són molt importants. 

I ara ja no sabem a qui fer cas: a la policia que ha penjat els cartells a les tanques, a l'ajuntament que és la veu del poble, que és qui ens mana i governa, qui ens encarrila tan i tan bé cap a un futur millor de prosperitat i joia, o bé a ràdio Tordera que ja fa d'anys que va entrar a casa nostra i ens acompanya en les nostres tasques més domèstiques.

Quin dilema: o l'ajuntament ens enganya o ràdio Tordera ens menteix tres vegades.

Preferim abstenir-nos de prendre partit. Haurem d'esperar al migdia i comprovar qui tenia raó.

Per si de cas, recomenem a aquells que pensaven utilitzar la N-II o la GI-512 entre les 13 i les 14.15, que se n'abstinguin.

després del temporal

Després dels dies de pluja constant i intensa avui sembla que podria tornar a sortir el sol.

Després de comprovar que Tordera (com bona part de les poblacions i ciutats catalanes) no està preparada per temporals d'aquesta magnitud, avui tot comença a tornar a la normalitat.

Però que ningú s'oblidi de l'aigua corrent pels carrers, del cabal del riu Tordera traçant nous camins al seu pas pel Torho, de les clavegueres embossades.

Sí, va ploure molt, tant que des de l'ajuntament ja es plantejaven rebatejar alguns carrers: convertir el Carrer Alcalde Vendrell en el Canal Alcalde Vendrell, sobretot a la seva desembocadura al Mar Martí on l'aigua brollava per totes bandes empesa per la força dels quatre rius que hi confluïen; recordar que el Pla de la Mollera és un terreny inundable i anomenar-lo Estany de la Mollera.

Així, si més no, no ens sentiríem traïts per un sistema de clavegueram nou que no fa la seva feina.

Però ara ja no plou. Ja podem tornar a respirar tranquils, no ha passat res: el pont de ferro no ha caigut, els carrers s'assecaran, les goteres poden ser repintades.

Potser sí, però potser també convindria començar a plantejar un pla de sanejament dels carrers, d'actuació en cas d'inundacions, de protocol davant d'una emergència perquè veient com van les coses, només podem esperar que torni a ploure i que encara ho faci amb més força.

comença l'espectacle

La setmana passada vam poder veure pels carrers de Tordera una imatge ben particular. Ben bé com treta d'una pel·lícula de gàngsters i policies i arranjada per una productora de baix pressupost. 

Es tractava, ni més ni menys, que d'un noi jove, rossenc, esprimatxat, vestit amb jaqueta i corbata traginant un munt de papers envoltat a banda i banda per dos nois cepats, furnits, de gimnàs, per entendre'ns, que li feien les funcions de guardaespatlles.

Una imatge ben curiosa, certament. El noi jove i rossenc, anava portal per portal (desconeixem si seguint algun pla estratègic pre-convebut o bé si deixant-se portar per l'instint) i trucava timbres.

Per educació, i també perquè els guardaespatlles les guardaven molt bé les espatlles i no vam voler tenir problemes amb ells, vam passar de llarg i no ens vam quedar a escoltar la conversa d'aquell noi jove amb aquell intèrfon desconegut. 

Però ens la podem imaginar: el noi jove, rossenc i esprimatxat es venia a presentar porta per porta com al candidat del PP per a les properes municipals.

Doncs molt bé. És ser educat això de presentar-se formalment i li ho agraïm. Ara, que hagués de portar els dos guardaespatlles ens fa pensar malament perquè, com més tard ens digué un company a la redacció: "si li calen guardaespatlles és que no té la consciència tranquil·la".

pinzellades informatives

Primera pinzellada: l'atur augmenta considerablement a Tordera. No, no ens repetim, no estem dient el que ja havíem dit fa temps (14 de gener del 2011), sinó que aquest mes han tornat a sortir estadístiques i, una vegada més, ens mostren que l'atur va en augment a Tordera i que ara ja són 1.539 persones les que no tenen feina. Preocupant.

Segona pinzellada: el MAT continua buscant algun cap de llistes de cara a les properes eleccions després que el número 1 hagi anunciat que no continuarà. 

Tercera pinzellada: el PP presenta candidatura una vegada més per les municipals. Uns tant i d'altres tant poc.

Quarta pinzellada: el representant tardà d'ERC a l'ajuntament (si féssim un símil esportiu, podríem dir que fou un fitxatge d'hivern quan la plantilla ja estava configurada i no requeria més reforços) afirma que no es presentarà a les properes eleccions.

(Ah, no, perdó, que les notícies només poden informar de coses dolentes, retirem la darrera pinzellada)

Quarta pinzellada: Malgrat l'ordenança cívica de control de la prostitució a la carretera i les aparicions estelars del nostre alcalde a TV3 amb l'esperança infantil que el pare Cuní ens ho arreglés tot, el nombre de prostitutes sembla augmentar a un ritme inversament proporcional a la quantitat de roba que elles porten.

Tot plegat ens fa plantejar no qui sortirà escollit el 22-M, sinó qui estarà tan boig per voler-se posar al davant d'aquesta nau que s'enfonsa.

anem de Carnestoltes

Al Carnestoltes d'enguany, és a dir, demà, s'hi han apuntat més de 800 persones segons ens informa la pàgina web de l'ajuntament. Felicitats per l'èxit de convocatòria, però tampoc ens hem de sorprendre. Ja fa temps que aquest és un poble que gaudeix disfressant-se de ciutat: de localitat moderna, equipada, preparada pel futur, amb infrastructures que responen les necessitats dels seus habitants i amb una oferta cultural i d'oci àmplia i variada. Ja fa temps que juguem a posar-nos la màscara i a creure que som el que no som malgrat que quatre gotes com les que han caigut aquests dies inunden encara els carrers, embossen les clavegueres i dificulten la circulació tant de persones com de vehicles.

Ens parapetem darrera el nombre d'habitants censats i creiem que la quantitat implica esdevenir una ciutat. Però som incapaços d'oferir els serveis mínims: tenim un C.A.P. nou que està majoritàriament colapsat; una caserna de policia que no té ni recursos per comprar banderes noves o pintar correctament les seves parets; un teatre que funciona intermitentment i d'esquenes a la gent; una oficina d'atenció ciutadana que tot just ara obre sense saber què li espera.

Sí, demà és carnestoltes i tots ens disfressarem i jugarem a ser qui no som i ens ho passarem bé. El dilluns ja tindrem temps a recuperar les nostres disfresses públiques, les que portem cada dia, les que ens fan dir que vivim a la millor ciutat del Maresme, sinó del món.