el nou Pont de Ferro

Aquests dies ha arribat a les nostres mans un nou número d' El Pont de Ferro. El Pont de Ferro o el Pont de Fotodepilació, tot depèn de la banda per en el miris.

El primer que ens sobta, o que ens hauria de sobtar, és el foto-muntatge de la portada consistent en ajuntar un tros de la Sagrada Família, un tros de l'església de Tordera i un tros de la Catedral de Girona. Els més patidors, patim: què vol dir això? que es tracta d'un número religiós? Que ens parlaran de la importància de recuperar un sentiment espiritual en aquest començament de segle perdut i sense rumb? El titular "Terra de frontera" no ens soluciona cap dubte tampoc. I, una vegada més, tal i com va passar en el Pont Ferro que lluïa a Montse Espanya a la portada, els titulars ens confonen. En aquella ocasió ens deien "un adéu a les armes" que ens induïa a pensar que la Montse Espanya deixava el cos de la policía que, així com un mossèn penja els hàbits, ella s'acomiadava de les armes i tornava a ser una persona de peu, un ciutadà més. Però no. Ens equivocàvem. Aquell titular no es referia a ella, parlava de no recordem què (potser no era tant important com per retenir-ho a la memòria). I en aquesta ocasió ens trobem amb el mateix: una imatge ambigua de tres centres religiosos, un titular que diu "Terra de frontera" i un subtítul que diu "Reportatge: Inditex". Per tant, la terra de frontera la delimita Inditex? Es refereixen al fet que Inditex abarca Tordera i Palafolls i que per tant n'és la nova frontera?

Moltes preguntes i encara no hem ni obert la revista.

Obrim i ens trobem amb una editorial que ens exposa la magnitud de la tragèdia: ens indica que el Pont de Ferro trontolla, que no hi ha diners per mantenir-lo, que té els dies comptats i que segurament haurà de passar a ser una revista digital més. 

El que és curiós és que diguin que no hi ha mitjans per tirar endavant la revista quan la revista l'editen l'Ajuntament i la Ràdio i, a més, està prou farcida de publicitat a tot color, que és molt més cara que la monocromàtica. Imaginem, a més, que els columnistes d'aquesta publicació són col·laboradors desinteressats que ho fan pel bé del poble i, per tant, les seves queixes no ens quadren. Estem parlant d'una publicació d'unes 40 pàgines majoritàriament en blanc i negre que surt un cop cada trimestre (si arriba) i no hi ha diners per publicar-la? Bé que hi ha diners per renovar l'ajuntament, per crear els agents cívics, per mantenir els sous intactes dels regidors... seguim?

Ens sorprèn que ens diguin que no tenen diners per fer la revista, però sabem que ho diuen de debò, que la subvenció que rebien de l'ajuntament cada vegada deu ser més petita i no és suficient per a  la impressió del Pont de Ferro. Doncs ho lamentem.

I no pas perquè Tordera es perdi una gran revista, una publicació interessant, informativa, actual, sinó perquè és una mostra més de les retallades culturals i socials que s'estan produïnt a nivell nacional que ens fan posar els pèls de punta.

Però retornem al tema principal de la portada d'aquesta edició d'El Pont de Ferro: aquesta "Terra de frontera". Doncs no és ni més ni menys que una estranya i totalment infondada discussió sobre la pertinença de Tordera a una comarca o a una altra. És a dir, si Tordera hauria de ser de Barcelona (per això la Sagrada Família, que es veu que de Barcelona no hi ha més elements significatius) o bé de Girona (per això la catedral de Girona). No sabem d'on surt aquest neguit sobtat d'El Pont de Ferro, però el porten fins a extrems surrealistes. Entrevisten a gent d'ERC, de CIU a ciutadans del poble, a lingüistes, creen una enquesta pel Facebook... però per què tant d'esforç? Tordera és el cul de Barcelona, és cert, però rep les ajudes i subvencions de la diputació de Barcelona que són molt més generoses que les de la diputació de Girona. I ja està. Aquí no hi ha més discussió possible. Tot plegat, ganes de parlar per parlar. O, en aquest cas, d'omplir pàgines d'una revista que agonitza.