La setmana passada vam poder veure pels carrers de Tordera una imatge ben particular. Ben bé com treta d'una pel·lícula de gàngsters i policies i arranjada per una productora de baix pressupost.
Es tractava, ni més ni menys, que d'un noi jove, rossenc, esprimatxat, vestit amb jaqueta i corbata traginant un munt de papers envoltat a banda i banda per dos nois cepats, furnits, de gimnàs, per entendre'ns, que li feien les funcions de guardaespatlles.
Una imatge ben curiosa, certament. El noi jove i rossenc, anava portal per portal (desconeixem si seguint algun pla estratègic pre-convebut o bé si deixant-se portar per l'instint) i trucava timbres.
Per educació, i també perquè els guardaespatlles les guardaven molt bé les espatlles i no vam voler tenir problemes amb ells, vam passar de llarg i no ens vam quedar a escoltar la conversa d'aquell noi jove amb aquell intèrfon desconegut.
Però ens la podem imaginar: el noi jove, rossenc i esprimatxat es venia a presentar porta per porta com al candidat del PP per a les properes municipals.
Doncs molt bé. És ser educat això de presentar-se formalment i li ho agraïm. Ara, que hagués de portar els dos guardaespatlles ens fa pensar malament perquè, com més tard ens digué un company a la redacció: "si li calen guardaespatlles és que no té la consciència tranquil·la".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada