diumenge de mercat

Fa uns quants mesos que ens hem de sentir a dir que l'ajuntament de Tordera està invertint temps i diners en la promoció del mercat de Tordera. Ens diuen que volen atreure més gent, que volen revaloritzar l'impuls comercial del mercat, que volen que tots ens en sentim orgullosos. Per a això han obstaculitzat (perdó, senyalitzat) les entrades del poble amb cartells que ens recorden que els diumenges a Tordera són dies de mercat. També ens han mostrat que quan es tracta de trobar llocs per aparcar, l'enginy és el que compte i resulta que a Tordera, que sovint ens queixem que no sabem on aparcar, no n'hi ha un, ni dos, ni tres, sinó fins a sis o set aparcaments! Ep, i alguns d'ells gratuïts. Això sí que és notícia. Així, els pobres diumengers que venen a fer la volta pel mercat no han de patir on deixar el seu cotxe: poden aparcar darrere el Prudenci Bertrana després d'haver pagat un euro, o bé endinsar-se en els sots dels plataners de Can Pujol. Allà on abans hi havia horts i camps i on ara ja només queden desolades esplanades amb cartells blaus de pàrking.

També ens digueren que ampliaven l'horari dels informadors turístics per oferir serveis de qualitat als nouvinguts.

I tot plegat ens sembla molt bé. Tot ens sembla encomiable i ens n'alegrem molt. Però (i tots sabíem que hi hauria un però, si és que no n'hi ha més d'un), queda molta feina per fer. 

Sense anar més lluny, aquest diumenge un parell de redactors del Núvol Negre van decidir trobar-se per fer una volta pel mercat. Després d'una estona de passejar, un d'ells va sentir la necessitat d'anar al lavabo just quan estava a baix de tot del Camí Ral, a prop de la Pista de l'Amistat. El seu company i amic li digué que no patís, que podia utilitzar els serveis de la Pista que els havien renovat. I així ho féu. Anà fins a les blanques construccions portàtils i se sorprengué perquè esperava trobar els serveis grisos, de bloc, de la seva infantesa. Però quan entrà a dins, tota il·lusió s'esfondrà. Tantes campanyes de promoció, tants esforços invertits en rentar la cara al mercat de Tordera, i ens oblidem d'oferir uns serveis dignes als nostres visitants. I quan diem dignes no volem dir immaculats, brillants, amb acabats d'or i maragdes, sinó uns serveis nets, higiènics, cuidats, amb tanques que funcionin, amb parets lliures de grafits i amb els terres secs. Ni més ni menys.

Influir positivament en l'opinió de la gent és una tasca molt complicada, ara bé, per influïr-hi negativament només cal uns serveis bruts i abandonats.

benvingut mr. inditex

D'ençà que Inditex va informar de la decisió d'invertir novament en Tordera, de convertir l'anterior edifici de la fàbrica Fibracolor en centres Inditex i de remodelar bona part del veïnat de la Fibra, els diaris locals i comarcals, les emisores de ràdio més properes i, sobretot, les barres dels bars de Tordera (barem més que important de les problemàtiques locals) no parlen d'altra cosa. 

L'expectació creix cada dia. Primer un ple de l'ajuntament ens va confirmar que els polítics del poble estan a favor del pla d'Inditex. Després han anat arribant les confirmacions d'altres entitats i associacions afectades com la dels veïns de la Fibra que també es mostren d'allò més contents. Ells, però, ens parlen dels afectes de les obres, dels inconvenients d'aquests cinc anys de modificacions, però asseguren que valdran la pena. A la llarga.

I des del Núvol Negre, que hem vist com ens han donat gat per llebre masses vegades, desconfiem. 

Que tothom estigui tan content és que n'hi passa alguna que no sabem. I temem que ens convertim en un Villar del Río berlanguesc més. En un poble en crisi, desesperat, que està a punt de tocar fons i que espera amb il·lusió infantil l'ajuda econòmica externa que l'ha de salvar de la misèria més absoluta. Un poble que diu que sí a tot perquè ja somia amb tot el que podrà fer amb els milions aportats. Un poble que ja es veu salvat del mal tràngol i que ja parla d'una nova vida, d'una sortida de la crisi, d'un nou començar. Un poble que no trigarà en organitzar actes de benvinguda als nostres salvadors, que els dedicarà carrers del poble (ja ho veiem: Carrer de Zara, Carrer de Bershka...), que els farà fills adoptius...

Sí, temem que passi el de sempre: que caiguem de la il·lusió al desengany i que els cotxes de luxe d'Inditex passin de llarg del nostre poble i ens quedem, una vegada més, amb la boca oberta i les butxaques buides.

tordera - arteixo

La setmana passada els diaris anaven plens del tracte al qual havia arribat l'ajuntament de Tordera amb la companyia internacional i internacionalista Inditex.  Coneguts per molts pel Zara i el Bershka, entre d'altres.

Sembla que després de deixar escapar la segona fase d'ampliació, per culpa de desacords interns, beneficiant a Palafolls, aquesta vegada l'ajuntament de Tordera no s'ha arriscat a perdre ni un euro més i ha signat a tot arreu on li han dit que signés. I no el jutgem: tothom hauria fet el mateix.

Zara és massa gran, massa fort, massa ric, massa llaminer per deixar-lo passar de llarg. I a hores d'ara, qualsevol injecció econòmica serà benvinguda. Encara que això impliqui convertir a Tordera, i més concretament, al barri de la Fibra, en el polígon industrial d'Arteixo (A Coruña).

Ens informen en els diaris que es crearan 500 llocs de treball, que es procurarà donar preferència als antics treballadors de la difunta Fibracolor. I tot plegat sembla un conte de fades. La llum al final d'aquest túnel fosc i lleig que molts anomenen crisi. I tan de bo sigui així, però no cantem victòria tan aviat. Es tracta d'un projecte gros i ambiciós que no començarà a donar fruits fins d'aquí cinc anys, per tant, tots aquells esperant tornar a treballar a la fibra, hauran de tenir encara una mica més de paciència. Estrènyer-se el cinturó una mica més perquè encara no és hora.

Però com ja hem dit, l'enhorabona. Tota inversió econòmica al poble és bona. Qui sap, potser veuen que la connexió Tordera-Arteixo és tan necessària per la moderna economia nacional que es decideixen a desviar l'AVE per unir les dues poblacions. O converteixen el camp de vol de Palafolls en un aeroport privat... temps al temps. Quan hi ha diners, tot és possible.

Sant Daniel existeix (per fi)

Fa unes quantes setmanes, de fet bastantes, des del 21 d'octubre del 2010, que informàvem aquí (Sant Daniel existeix!) d'un oblit bastant lamentable: la mancada senyalització cap a Sant Daniel com a conseqüencia de les recents obres d'ampliació de la C-32. 

Comentàvem que els veïns, negant-se a desaparèixer, a quedar amagats sota les obres, havien enlairat un senyal casolà que recordava que ells també existien. 

Aquesta setmana podem constatar amb alegria que, per fi, Sant Daniel torna a tenir cartell. Torna a formar part del traçat de carreteres nacionals.

No sabem si ho hem d'agrair a les autoritats locals o a les estatals perquè aquesta carretera que uneix Tordera amb Blanes encara ens resulta un misteri. Encara no sabem a qui pertany, ni qui se n'encarrega.

El que sí que tenim clar és que a l'hora de posar-se medalles, tots correran a demanar-ne la paternitat d'aquesta carretereta en obres continues que serveix d'abocador de l'autopista, de tanatori dels cotxes que es queden sense C-32.

Doncs bé, perquè no hi hagi baralles, aquí ens abstenim de felicitar a ningú en concret. I per què ho hauríem de fer, de fet? És que potser ens feliciten a nosaltres si no fem la nostra feina fins al cap de dos mesos del que ens pertoca?

la rotonda de Can Pujol

Feia mesos que els membres del Núvol Negre ens la miràvem de reüll, en fèiem comentaris per sota el nas a la redacció, però mai ningú es decidia a parlar-ne obertament i per això aquí encara no n'havíem dit mai res. Potser teníem l'esperança que fos una cosa temporal, que es tractava d'una obstaculització ocasional de la via pública mentre s'acaba de decidir què passava amb el pàrking del centre de la vila i, sobretot, amb les direccions dels carrers que hi porten. Si pujaven, si baixaven... Que era un mal necessari mentre esperàvem l'arribada d'un bé millor.

Però ens equivocàvem.

Ara que hi han plantat al capdamunt el menhir oficial de tota rotonda de Tordera, la prova concloent que això va de debò, ara ja no ens podem callar més.

Veient l'evolució de la rotonda, o de l'ovalonda (perquè és més ovalada que arrodonida aquest rotonda de Can Pujol), veient com va passar de ser uns cons ataronjats que en delimitaven el perímetre i confonia als conductors, com va agafar consistència i va crèixer discretament, però amb orgull al bell mig del carrer mostrant que ella era la reina i que tothom s'havia d'aturar davant seu, malgrat ser tan petita i poca cosa, doncs és el moment d'acceptar-ho. És una realitat. Està aquí per quedar-se. Per fer nosa. Per dificultar encara més la circulació del poble. Per recordar-nos que això és Tordera i que aquí les rondes, circumval·lacions o com se n'hi vulguin dir, no tenen cap significat i que si cal partir-les amb rotondes, seccionar-les, alentir-les, obstaculitzar-les es farà. Encara que això provoqui confusió, dubtes i (esperem que no) accidents.

descansin en pau

Doncs sí, els nostres temors s'han confirmat i l'ajuntament ha enterrat i ben enterrat els arbres del mini-mini aparcament del nou C.A.P.

Pobres, han tingut una vida ben curta. Ells que no havien fet cap mal a ningú i que només pretenien aportar una mica de vida i verdor al poble, la tecnologia els ha assassinat.

Al seu lloc ja només hi ha uns esfereïdors forats, unes fosses comunes que emmagatzemen encara les restes de les seves arrels, del seu lligam al poble i a la vida. 

De moment unes tanques de plàstic (pobres, ni les de ferro no es mereixen de tan poc volguts com eren) impedeixen que els cotxes trepitgin les tumbes encara recents, la sorra encara remoguda que els cobreix. Ara com ara, fins que una freda, segelladora capa de formigó els faci desaparèixer per sempre. Esborri el seu record de la nostra memòria i ens faci creure que, de fet, allà mai hi havia hagut cap arbre. 
Pobres arbres: morts, enterrats i d'aquí poc oblidats. I tot per poder aparcar quatre cotxes més. Tot perquè resulta que feien nosa...
Doncs (i ja sabem que això és afegir-se al carruatge dels guanyadors però quan et sents tan sol, més val aferrar-te als més poderosos) des del Núvol Negre ens agradaria informar als senyors de l'ajuntament que al parc Prudenci Bertrana també hi ha uns quants arbres que fan nosa per aparcar, que potser també voldran anar a treure'ls per fer més espai pels visitants del mercat. Que ja posats, no ve de quatre ni de quaranta.

treballar sobre treballat

Fa uns dies (el 7 de febrer) ens exclamàvem sobre el fer per després desfer per haver de tornar a fer del nostre ajuntament. Avui, temem que ho haurem de tornar a fer. 

Potser ens equivoquem, potser es tracta de retocs de les canonades de gas, dels viaductes subterranis, del món que s'amaga sota els nostres peus i que només, de tant en tant, ens mostra els seus budells més recargolats i confosos, però davant del dubte, preferim posar-nos en estat d'alerta. Així no ens enxamparan amb els pantalons baixats.

Estem parlant del pàrquing de davant del nou C.A.P. Bé, pàrquing, pàrquing... si no hi ha un mínim de capacitat de vehicles a l'hora de poder anomenar pàrquing a un espai on deixar el cotxe, doncs llavors sí que és un pàrquing. Petit, de mal aparcar i cronometrat. Però pàrquing. A partir de demà, i com que no se'ns diu fins quan hem d'imaginar que només serà durant un dia, de bon matí, a les 7, els cotxes ja no hi podràn aparcar. No se'ns diu el per què com d'altres vegades es fa, no se'ns explica si cal arreglar les voreres, podar els arbres o aturar una pèrdua d'aigua. Per això temem. Si no ens ho volen dir és que alguna en porten de cap. Nosaltres, que en altres ocasions ja hem mostrat la nostra preocupació pels arbres d'aquest mini-pàrquing perquè els pobres no tenen la culpa d'estar situats ben bé al mig i fer nosa sempre i a tothom, patim per la seva integritat. D'acord que la majoria estan blincats de les quantitats de cops que han rebut, que n'hi ha més d'un que fins i tot comença a mostrar-nos les impúdiques arrels de tan inclinat com està, però potser no es tracta de moure'ls a ells sinó de re-estructurar l'aparcament. Si, de fet, el pàrquing principal del C.A.P. està al damunt de l'esplanada de Can Comaleras, per què mantenir aquest ridícul pàrquing? Per què no fer un bonic passeig amb més arbres i flors? Així com a mínim tots aquells que es troben davant l'infortuni d'haver d'anar al metge ho faran creuant un bonic passeig i no esquivant uns arbres caiguts.

Però ja hem dit que tot plegat és especulació nostre, que no sabem quines intencions s'amaguen rera els cartells de prohibit aparcar. Haurem d'esperar a demà per desvetllar el misteri.

el nou supermercat de Tordera

Després d'uns mesos d'incertesa, d'un pujar i baixar persianes, d'un treballar discret però constant, de l'espera del tafaner que és la més llarga i dolorosa de totes, finalment se'ns ha revelat la sort del local que un dia fou el supermercat Spar o Can Caupena i que en els últims anys s'havia transformat en un Bon Preu de molt difícil aparcament.

Les xafarderies deien que seria un Mercadona, pel color gris metal·litzat amb el qual es pintà la façana que abans havia estat verda i encara més abans blanca amb una franja vermella.

D'altres afirmaven tenir informació privilegiada i que allà s'hi obriria un Lidl.

Doncs ni els uns ni els altres. Tots ens acabem creient que vivim en una gran ciutat, oberta al món, amb un comerç viu i actiu on totes les companyies grans i fortes (Mercadona, Lidl, Carrefour...) anhelen obrir-hi un establiment. Però no és així. Tordera encara és molt tancat i proteccionista. Té poc valor mercantil i les grans empreses aposten per Blanes, Malgrat i Calella. Els torderencs es veu que tots tenim cotxe i que no ens importa despleçar-nos per fer la compra.

Tal i com ens informa el cartell que penja de la seva façana, el nou supermercat de Tordera serà un Condis, és a dir, un supermercat de barri, de poble petit, d'abastament reduït i, per tant, de preus més elevats. Doncs benvinguts al poble. No trigareu massa a veure com som.

més obres al pàrking del centre de la vila

D'acord que aquesta és una època complicada, delicada, sense massa feina i que convé trobar sortides laborals d'on faci falta. 

D'acord que el nostre ajuntament es posa medalles i presumeix d'afegir-se a l'empenta del pla Impuls tot creant la figura (caduca?) de l'agent cívic que potser no fan massa res però omplen els carrers d'un groc lluminós que dóna certa alegria de veure en aquesta època de grisos i negres.

El que sí que ja no podem tolerar és que l'ajuntament es dediqui a fer, a construir, per després desfer-ho al cap d'uns mesos. Això no és generar treball, això és perdre temps i diners.

Ens estem referint, concretament, al pàrking del centre de la vila. 

Després d'anys de ser un descampat de sorra, ple de bassals i esquerdes, finalment a finals d'estiu s'asfaltà tot. Es perderen places d'aparcament, sí, però els pocs afortunats que hi poden aparcar no han de patir en deixar mig cotxe pel camí. A més s'hi afegí la prohibició temporal d'aparcar més d'una hora i mitja que ja hem comentat que des de la redacció ens hi mostrem contraris. Però no passa res. És el que hi ha i ho hem d'acceptar. La vida continua.

Ara bé, quan hem vist que després de tota la feina de l'estiu ara tornava a haver-hi gent treballant al pàrking del centre, ja no hem entès res.

Resulta, per aquells que no s'hi hagin fixat, que ara, després de l'asfaltat, de la re-organització del sentit de la circulació i tot el que hagi fet falta, l'ajuntament ha decidit o s'ha adonat o ha pensat o els han dit que feien falta escombraries soterrades al pàrking del centre de la vila. Perquè això no es podia haver pensat abans i al mateix asfaltar fer-ho, no? Per estalviar una mica de feina, temps, diners i molèsties als veïns, més que res. Però es veu que no, que les decisions es prenen d'un dia per l'altre, que allà on un dia es construeix, l'endemà s'enderroca. Si més no, generem ocupacions i distraccions al personal de l'ajuntament. Llàstima que als demés només ens causen confusió i maldecaps.