any nou, Tordera nou?

Ara que s'acaba l'any i que tot són bons propòsits, projectes per l'any que ve i demés somnis que sabem, fins i tot en el moment de verbalitzar-los que mai durem a terme, és hora de desitjar que l'any que ve vagi millor, que els més de 1.500 aturats que corren per Tordera trobin feina, que el futur centre peatonal de Tordera serveixi per a potenciar el comerç local, que algú es decideixi a asfaltar l'aparcament d'on hi havia Can Nassos perquè no perdem trossos de cotxe en els sots que es formen cada vegada que plou, que el cartell del nou edifici de la policia es posi recte, que el full informatiu "Tordera al dia" arribi realment al dia i no a finals de mes, que ara que serà any d'eleccions el partit escollit per tots sigui el que governa, sense afegits a mitja campanya, sense modificacions no-consensuades, que els arbres de l'aparcament (mini-aparcament) del C.A.P. sobrevisquin a les constants embestides dels cotxes perquè ells no tenen la culpa d'haver-los plantat al bell mig de la zona blava, per tant procurem no empènyer-los que ja estan prou caiguts els pobres. Desitgem, en definitiva, que tot allò que no funciona en aquest poble, tot allò que ens fa vergonya confessar de Tordera, tot allò que va quedant desfasat i amenaça de trencar-se, aquest any que ve sigui arreglat. 

Només que es reparés un quart de les coses mal encaixades del poble, podríem dir que aquest 2011 és molt millor que el 2010, mentrestant, només ens queda somiar.

Bon any a tothom i preparem-nos per a un 2011 carregat d'emocions fortes.

la veritat sobre el nou C.A.P. de Tordera

Dilluns, 27 de desembre. Dues de les festes grosses ja han passat. Enrrere queden els crits dels nens, el xivarri a la taula i el mal de cap del cava. Ara tenim uns dies per descansar, per a recuperar-nos, per agafar forces. I, com si ens volgués seguir en aquest periple, el temps sembla que també ha decidit donar-nos una treva. Després d'una setmana de pluges, vents i riuades, avui surt el sol més radiant. 

Avui, doncs, que retorna la calma, és temps per valorar els danys del temporal.

Comencem, doncs.

Va ploure molt la setmana passada i tothom sap que l'aigua és traidora, que s'obre camí per tot arreu, que es filtra per allà on ningú la demana. Qui més qui menys ha patit, o coneix algú que hagi patit, d'humitats a casa seva i, fins i tot, de goteres, de les grosses gotes caiguent burlescament damunt el nostre menjador emparquetat, com dient-nos, "i amb aquest sostre tan ridícul ens volíeu mantenir fora?" Aquesta filtració líquida és normal en cases velles, cases que s'han deteriorat amb el pas dels anys i que ja no tenen defenses davant les inclemències del temps. Tothom ho sap i s'ha d'acceptar. El que passa és que en els últims anys (casualment coincidint en l'ascens meteòric del món de la construcció i de la compra-venda d'immobles, quina casualitat!), les humitats i les goteres s'estan produïnt, també, en pisos nous. Pisos de construcció barata i ràpida, de mà d'obra poc interessada i de materials precaris. Pisos d'alt estànding, vaja. I clar que en un principi algú es va enrabiar, algú va queixar-se, tots recordem els cartells sortint de les finestres mal tancades de les cases noves de la Fibra que donaven a conèixer al món que allò no era una casa sinó una barraca. Exacte. Aquesta és la sensació, de viure en una barraca. I una de molt cara, per cert. Però amb el temps, amb la reiteració del fet, i com que la gent som així, ens hi hem acabat acostumant i acceptem que l'aigua es filtri a plaer per la nostra casa nova. "Ja se sap" diem, "ja no es construeix com abans".

Trista com pugui sonar, aquesta és la nostra realitat. Tots l'acceptem i continuem amb la nostra vida.

Ara bé, quan aquestes humitats no són les de casa sinó les d'un centre d'atenció primària nou de trinca, inaugurat aquest estiu, que ens ha costat a tots i cadascun de nosaltres una bona picossada, doncs la cosa ja fa més ràbia. Perquè sí, el meravellós C.A.P. de Tordera que fa un mes i poc un company de redacció enaltia ("el nou C.A.P. de Tordera") regalimava aquests dies. En el sostre s'havien practicat forats, no massa quirúrgics, per permetre la caiguda lliure d'unes feixugues gotes que eren recollides en uns recipients asèptics, de múltiples colors que a ulls d'ignorants podien semblar barroeres galledes de fregar. Caminar pel C.A.P. esdevenia una cursa d'obstacles, un esquivar les gavetes, un evitar les gotes glaçades. Tot plegat, un espectacle deplorable. 
És trist saber que hi ha coses que es poden fer bé i que a ningú li interessi fer-ho, ni tan sols quan la nostra salut està en joc.

és nadal a Tordera?

D'acord que és una època de crisi, d'acord que ens hem de mirar com gastem fins al darrer cèntim, no excedir-nos en les compres ni els capricis, però que des d'un ajuntament s'escatima amb el Nadal és bastant deplorable. I no parlem d'omplir els carrers de llumets ni nadales (que, per cert, no costaria gaire fer-ho una mica més i una mica millor, que abracés als barris i no només als tres carrers del centre), no ens referim a crear noves costums nadalenques costoses i poc arrelades com podria ser la de posar un arbre gegantí al centre de Tordera engalanat fins a l'estrella o repartir paneres a aquells que creuen en el comerç del centre i hi compren fidelment cada dia que ja sabem que les paneres l'ajuntament les reserva pels seus treballadors. No. No parlem de res d'això. Estem parlant de la pèrdua d'unes costums adquirides. De començar una tradició i, de sobte, abandonar-la. Estem parlant de la buidor i tristesa de la plaça de l'església. Sí. Allà on altres anys havíem pogut veure i, fins i tot, gaudir d'un pessebre públic, comunitari de i per al poble, enguany no hi ha res. I això sí que és una llàstima.

i si cau aquí?

Qui més qui menys haurà vist l'anunci de la loteria nadalenca d'enguany, el persistent i diabòlic "i si cau aquí?" que ens empeny a comprar més i més números de la loteria no per la il·lusió que ens toqui sinó per la por que ens fa que toqui i que nosaltres no tinguem números. Psicologia inversa? Agressió directa? Digueu-n'hi com volgueu, però funciona. Tant que des del Núvol Negre ens hem llevat avui amb la maleïda pregunteta clavada al cap: "i si cau aquí?" I si la grossa caigués íntegrament a Tordera, què passaria?

Ens agradaria creure que si l'ajuntament rebés alguns milions, els sabria utilitzar amb seny. (És Nadal, tots tenim dret a ser innocents i ingenus durant uns dies!). Que pagaria a tots els treballadors que encara els deu el seu jornal; que crearia llocs de treball reals i duraders i no només per sortir del pas i embutxacar-se les subvencions estatals, que, per exemple, començaria la construcció de nous centres escolars per poder donar abast a la demanda constant, que contractaria a constructors, a lampistes, a arquitectes, dissenyadors, mestres...; que convertiria, d'una vegada per totes i amb condicions, el centre del poble en zona peatonal estricta i no en la barrija-barreja que és a hores d'ara amb gent mal caminant, amb cotxes mal transitant i amb les llambordes mal encaixades, un centre agradable, peatonal i amb vida novament; que els inverteix en projectes culturals locals, amb cara i ulls, amb ganes de fer les coses ben fetes, amb ganes de transcendir; que cobra menys a les parades del mercat i així les incentiva a continuar vinguent amb il·lusió i sense rancúnia, que sense elles els diumenges serien tràgics.

Tot això i molt més és el que ens agradaria creure que passaria, malgrat témer que si la grossa caigués aquí, només ens n'adonaríem per l'augment de cotxes de luxe que omplirien els carrers mal asfaltats del centre i per alguns abrics de pell i joies lluïnt a les cadires preferents del teatre que, per cert, no haurien pas estat comprats ni comprades a comerços locals.

Potser millor que no caigui aquí la grossa i així evitem fer-nos mala sang.

les nevades

Avui que tenim un dia d'hivern amb cara i ulls, amb pluja forta i fred, amb xemeneies fumejant i poca gent pels carrers, no podem evitar recordar les fortes nevades de l'any passat. Al llarg de l'estiu, amb el bon temps, amb les terrasses obertes, amb la platja aquí a la cantonada, amb la Festa Major, ens n'havíem oblidat totalment. Ara, però, que l'hivern torna a ser una realitat, ens retorna al cap aquella tràgica setmana de l'hivern passat. Recordem com al principi les primeres volves de neu ens feren gràcia. Com ens les miràvem embadalits com la mainada mira als reis mags durant la desfilada del 5 de gener. Tan poc acostumats n'estem a la neu en aquest poble! Però quan les hores van anar passant, quan la nevada s'anà intensificant, és quan començaren les preocupacions. Qui més qui menys coneixia a algú (o potser era ell mateix l'afectat) que es trobava a la carretera o que havia de tornar a casa lluitant contra la neu. Les anècdotes en són moltes, les hores perdudes a la carretera, amb el fred, amb l'angoixa del vent i la neu, també. I pels que estaven a casa, la cosa no fou pas gaire millor. Aquells que viuen al centre o relativament a prop del centre no foren tan durament afectats però la resta de torderencs, i recordem que hi ha molta, moltíssima gent que viu als cinquanta mil barris i urbanitzacions que conformen el que anomenem Tordera, no tingueren tanta sort. Molts quedaren aïllats perquè les carreteres desaparegueren sota el mantell blanc i passaren dos i tres dies allunyats del món. Altres, a més, es quedaren sense llum i es veieren forçats a tornar al passat, als temps dels nostres avis, als temps on no hi havia llum elèctrica a les cases, ni televisors, ni ràdios, ni calefaccions, ni cuines de vitroceràmica, ni calentadors per l'aigua...

Sí. Molts patiren les conseqüències d'aquella nevada i ara, la pregunta més pertinent és: estem preparats per afrontar una altra nevada?

No sabem si es tornaran a produir, si seran tan fortes i tan continuades, però el que sí que desitgem saber és que, en cas de repetir-se, el nostre ajuntament, el nostre govern, sabran prendre les mesures convenients per a que ningú s'hagi de quedar abandonat a la carretera ni que ningú es quedi colgat a casa seva a les fosques. Si no fos així, potser ja podríem començar a tirar la tovallola i deixar de creure que els governs estan al servei del poble que els ha escollit.

Resposta

Des del Núvol Negre agraïm els comentaris que rebem, fins i tot aquells que ens critiquen. Ens agradaria fer esment avui d'un de concret, el del senyor Ramon en referència a l'article "Ajuntament Convergent, jovent descontent" del dia 6 de desembre.  El senyor Ramon ens criticava el fet d'amagar-nos rera una màscara i criticava que defenséssim als defensors de La Gresca. Tant per la transcendència del tema, com per la generalitat de la queixa (no és pas la primera ni la darrera vegada que s'acusa als redactors del Núvol Negre d'amagar-se rera una màscara), creiem convenient publicar aquí la nostra resposta al senyor Ramon.

Benvolgut Ramon,
Moltes gràcies pel teu comentari. Sincerament.
Des del Núvol Negre entenem i compratim amb tu la opinió que massa sovint la gent s'amaga rera una màscara per covardia o manca de coratge, però en altres ocasions (i esperem de tot cor que nosaltres en siguem un exemple), la màscara serveix per donar la llibertat al seu portador de dir obertament tot allò que vol dir sense haver de mosegar-se la llengua per evitar represalies. La màscara li atorga la llibertat de dir el que altrament no li deixarien dir a cara descoberta.
El Núvol Negre vol ser una eina de debat, de crítica, de reflexió sobre el poble. Hi ha coses bones a Tordera, però també n'hi ha moltes que no en són tant, de bones. Convé anomenar-les, assenyalar-les, mostrar-les i deixar la porta oberta a les possibles contra-opinions. Perquè, desenganyem-nos, el món el veiem tots a la nostra manera.
Per altra banda, entenem el teu enuig. Entenem que llegint aquest text puguis intuïr una crida al llibertinatge, al lliure albir eixalabrat i al campi qui pugui, però volem comunicar-te que aquest text va ser publicat a les primeries de la polèmica i, una mica, com s'informa en el text, sense saber-ne els motius. El text s'origina d'una penjada de cartells que es queixaven sense dir el per què. Una queixa pura, neta, una queixa en tant que queixa, i això és el que valorava el Núvol Negre, el fet que el jovent, altrament callat, s'expressés. Una altra cosa és que el motiu de les seves queixes fos correcte o no. Per això, per aprofundir més en aquest debat, et convidem a llegir els texts del dimarts 7 de desembre i el del dissabte 11, que són la continuació d'aquest i aporten més informació sobre la polèmica.
Com ja hem dit, moltes gràcies, Ramon, pels teus comentaris i per llegir-nos.

m'agradaria ser un càrrec de confiança

Amb la voluntat cívica i l'esperit de servei al poble que ens caracteritza, des del Núvol Negre us volem oferir el verset de Nadal d'enguany per a que els nostres minyons i minyones puguin pujar damunt les cadires durant aquestes festes nadalenques i enorgullir a pares, fadrins i fadrines.

Amb tots vosaltres:

M'agradaria ser un càrrec de confiança

M'agradaria ser un càrrec de confiança,

no tenir ni ofici ni benefici,

ser algú important a l'ajuntament i rebre mirades de recança.

M'agradaria ser un càrrec de confiança 

i esmorzar i sopar de franc que

els contribuents ja em pagaran la fiança.

M'agradaria ser un càrrec de confiança

per poder anar amb el cap ben alt pel poble

com si jo fos responsable de tot allò bo que passa.

M'agradaria ser un càrrec de confiança

i moure'm entre l'elit torderenca

com un peix dins una bassa.

M'agradaria ser un càrrec de confiança, vés,

perquè així ja no hauria de tornar a patir

de si arribo o no a final de mes.

Nadal

Per calmar una mica els ànims, per intentar posar una mica de pau al procés bèl·lic dels darrers dies (amb campanyes de conscienciació a la població enaltint les deleitats del bar La Gresca i que em perdonin els que ho hagin escrit però la idea que La Gresca fonamenta el respecte i el comportament cívic entre els joves del poble així com els fa entrar en contacte amb la natura em produeix, com a mínim, un somriure), el Núvol Negre s'ha pres uns dies de descans, de reflexió, d'allunyament de la realitat confusa i retorna amb un esperit renovat. Perquè, deixem-nos d'històries, el Nadal ja és aquí i tenim dret a ser optimistes. Encara que només sigui durant uns dies.

Mirem al nostre voltant i veiem els llums de Nadal encesos. Sempre i quan estiguem passejant pel centre perquè ja se sap que als barris no cal que arribi el Nadal. Veiem els cartells de la Marató de TV3 i ens venen ganes de donar diners, millor donar-los per una bona causa que no pas que se'ls quedin els bancs o els ajuntaments! Per cert, només un incís, felicitats a l'escola Brianxa per haver pintat el cartell guanyador del concurs de la Marató. Qui diu que a Tordera no hi ha artistes? Que no n'hagi sortit cap de l'elenc del Clavé, després dels anys i anys que fa que realitzen classes de pintura i de música no vol dir que no hi hagi gent bona al poble. (I sí que vol dir que cal revisar el sistema d'ensenyament artístic del Clavé. Però no, és Nadal, res de crítiques avui). Els veïns de Sant Pere es preparen per a fer la representació del Pessebre vivent, la Quina nadalenca ja està oberta, els tallers de Nadal per a la mainada estan a la cantonada... un no parar! I nosaltres ens n'alegrem. Aquest és el camí a seguir. I, de tot cor diem que tant de bo sempre fos Nadal.

jovent descontent, 3

Les darreres notícies sobre el que ja en podríem anomenar el culebrot de l'any per les emocions a flor de pell, pels actors (i no en el sentit interpretatiu, sinó d'agent de l'acció) increïblement involucrats i d'allò més susceptibles, per la quantitat de persones involucrades, per les opinions contraposades, per les friccions i demés confrontacions... són les següents: tal i com informava ahir Ràdio Tordera, el bar La Gresca serà clausurat, sí, clausurat, fixem-nos bé amb el verb, per no haver escoltat les queixes dels veïns i els repetits avisos de l'ajuntament.

Malauradament desconeixem amb total certesa si aquesta clausura d'un local nocturn és la primera vegada que es du a terme al poble de Tordera. Tots recordem l'escàndol de fa uns quants anys quan el porter d'un altre local nocturn fou detingut per un delicte de tràfic de drogues. Però això fou un cas aïllat, d'un individu sol que no implicà represalies al local.

Ara, però, estem parlant d'una clausura d'un bar, d'un pas endavant, d'una decisió ferma de dir que hi ha uns mínims de convivència que s'han de respectar, d'un mínim de civisme que tots hem de preservar per a poder conviure junts i que l'ajuntament ha decidit intervenir-hi per preservar. I més quan el local en qüestió és de la seva propietat.

La controvèrsia continua, a més, perquè un grup de joves pro-Gresca s'han reunit aquesta tarda per decidir què poden fer per salvar la Gresca. I tenen tot el dret a fer-ho. I esperem que, prenguin la decisió que prenguin, sigui una de respectuosa amb tothom, una acció cívica i no una protesta destructiva pel sol fet de la destrucció.

El Núvol Negre no vol acabar centrant la seva activitat en aquests incidents, però entenem que és un dels aconteixements més candents al poble a hores d'ara i que pot tenir més conseqüències. El que sí que ens agradaria remarcar és que queixar-se d'allò que trobem injust és un dret de tothom, fins i tot una necessitat, però mai hem de perdre de vista la realitat, no hem de centrar els nostres atacs contra un ajuntament en persones particulars i, sobretot, convé plantejar-nos si la nostra queixa és una queixa justificada o si és només producte d'una rabieta del moment. A vegades, el perspectivisme és el més difícil d'assolir.

jovent descontent, 2

Ahir cridàvem l'atenció d'uns cartells apareguts pel poble queixant-se de la relació jovent/ajuntament. Avui ja us podem confirmar de què es tracten: del possible tancament del bar La Gresca.

A veure, posem-nos en antecedents.

Quan s'inaugurà el complex municipal de darrera el Castell Medieval, la idea original era que albergués el local dels bombers, el del SEM, el de les brigades de l'ajuntament, el Casal Jove, la seu dels Diables, entre d'altres. Sobre la taula, una bona idea, un espai més o menys allunyat, un grup d'individus que treballen pel poble o que hi tenen certa vinculació, doncs molt bé. Llavors, com que un espai social sembla que no pot ser concebut sense un bar, un lloc on anar a fer els cafès al matí mentre fas el descans de la feina, on fer els entrepans per esmorzar, on fer un tallat abans de tornar-hi a la tarda... Es va ofertar el local de sota el casal de joves amb aquesta intenció. Només s'hi presentà una candidatura, per tant, el concurs d'adjudicació no fou necessari. 

Durant les primeres setmanes del local de La Gresca, es podia veure a membres de l'ajuntament fent-hi el cafè, mirant els concerts nocturns, mostrant que donaven suport a aquell projecte que, de fet, en tant que local municipal, els pertanyia. Fins aquí tot correcte. El que ha passat és que el temps ha anat passant, la Gresca ha anat derivant de ser un bar del poble i pel poble cap a un bar d'una clientela molt concreta i, pràcticament, per aquella clientela i prou. Tant que els joves que van al casal de joves, no baixen a la Gresca perquè no s'hi senten còmodes.

Els matins no obre, impedint així captar la clientela dels treballadors de la brigada, del SEM, els bombers..., la seva política de respecte absolut als animals, gossos, rates, etc. ha delimitat també que aquells que no volen prendre un cafè rodejat de tres o quatre gossos hagin optat per no anar-hi. El tipus de concerts i activitats programades han anat tendint cada vegada més cap a estils monotemàtics i, entre una cosa i l'altra, la clientela de la Gresca ha anat quedant molt delimitada: joves d'entre catorze i vint-i-pocs amb ganes de passar-s'ho bé independentment de la hora o del dia. I això, erosiona la relació amb els veïns fins que acaba esqueixant-se.

Des del Núvol Negre ens hem assabentat que hi ha hagut numeroses queixes a l'ajuntament per part dels veïns, tant pel soroll fet a altes hores de la nit, com per la sospita del consum i tràfic de substàncies il·legals. Sense entrar en el fet del possible consum de drogues, el que sí que és cert, i això ningú ho pot negar, és que a la Gresca hi ha un seguit d'activitats organitzades setmanalment que destorben el descans dels veïns: entre elles les Jam Sessions dels dijous, els concerts dels divendres i dissabtes, les llargues nits dels diumenges...

Ahir, quan no sabíem el motiu dels cartells, encoratjàvem als joves a reivindicar-se. Avui ho seguim fent, és veritat que tenen el dret, i potser fins i tot el deure a fer sentir la seva veu. Però també han d'entendre que els demés, sobretot els veïns, també tenen el dret de descansar, d'estar tranquils a casa seva, de poder dormir a les nits. 

Els joves de La Gresca reclamen lliberat d'expressió, llibertat de reunir-se, de fer la seva vida, però obliden que la llibertat és, i sempre ha de ser, doble. Llibertat d'un mateix per a fer allò que vulgui i llibertat dels demés de no ser afectats pels teus actes. Llibertat de reunir-se, de passar-s'ho bé, de fer tot el xivarri que es vulgui, però també la llibertat dels demés de poder dormir, de poder estar tranquils a casa seva. És a dir, no pretenguem que, en nom de la llibertat, podem oblidar-nos del respecte als demés.

Es presenta un gran problema per l'ajuntament del poble: escoltar als veïns i tancar el local, tornar a fer un concurs i esperar que el nou bar del casal de joves no sigui tan conflictiu o bé cedir a la pressió dels joves que han començat a expressar la seva ràbia amb cartells i a través del Facebook del regidor de joventut que sembla haver esdevingut l'enemic nacional número 1. Ja se sap que sempre és més fàcil focalitzar la ràbia contar una persona sola que no pas fer-ho contra quelcom impalpable, com podria ser la frustració, la desesperació, l'angoixa de trobar-se perdut i sense un clar camí a seguir. Que, de fet, creiem que és el que els passa a molts dels joves de la Gresca.

Com afirmàvem ahir, les portes de la redacció estan obertes pel debat. I, com molt bé reclamaven els veïns de la Gresca, estan obertes per a tots, els joves que defensen la Gresca i els veïns que n'estan farts.

"ajuntament convergent, jovent descontent"

Sí, el Núvol Negre també ha vist la campanya multicolora que ha omplenat les parets i finestrals de parts del poble (especialment la part baixa del Camí Ral, en el tram que va de l'autoescola Solé al Milar).

Els joves de Tordera (si més no uns quants) han decidit no restar de braços plegats i queixar-se. Amb eslogans com "no volem censura", "convergència ha matat el Casal de Joves" o "per a què necessitem un regidor de joventut?" ens mostren que ja n'estan farts. Que no volen ser tractats amb desdeny pel sol fet de ser joves, que no volen ser enganyats i abandonats quan a l'ajuntament els convingui. Que no estan contents amb el tracte que reben de part de l'ajuntament i que han decidit no callar-se per més temps. L'enhorabona!

A hores d'ara, però, des del Núvol Negre encara no hem pogut esbrinar qui s'amaga rera aquesta campanya (malgrat tenir-ne unes suspites bastant clares i obrir les portes de la redacció per escoltar-los i, si convé, canalitzar les seves idees), així com els motius reals que l'han iniciat, però sí que ens n'alegrem molt, moltíssim que hagi aparegut. Ens mostra que el jovent actual, massa sovint catalogat de gandul, desinteressat, apolític, individualista i egoista ha decidit girar l'esquena a l'apatia i reclamar una democràcia més participativa. 
Esperem que el seu exemple no quedi en una mera anècdota i que sigui repetit tantes vegades com siguin necessàries.

agents cívics

Els més observadors haureu vist unes persones estranyes passejant pels carrers de Tordera; van sempre de dos en dos i vesteixen igual. Però no us espanteu, no són pas mormons ni la nova fornada de Guàrdies Civils, són amics vostres, si més no en principi: són els Agents Cívics.

Que què és un agent cívic? Doncs aquesta és una molt bona pregunta. A veure, mirem d'esbrinar-ho. En tant que "agents" vol dir que no són ciutadans civils, sinó que tenen un rang especial, uns poders de regular o controlar que els demés torderencs no tenim, de la mateixa manera que un agent del trànsit ens pot fer aturar a cor que vols o un agent de policia ens pot multar per abocar deixalles a llocs inadequats. A més, són uns agents cívics. Aquí si que hi podem prendre mal. Fa temps que moltes poblacions s'emfarfaguen amb el concepte del civisme, que reclamen una ordenança cívica que obligui als ciutadans a portar camiseta a l'estiu, a no orinar en llocs públics, a no fer enrenou a les nits..., és a dir, a respectar als demés. No entrarem en la discussió de si tenen raó o no, de si per respectar els drets d'uns retallen els drets d'altres (s'entén dels que volen anar sense camiseta), sinó que utilitzarem aquesta interpretació pel nostre cas. 

Així, les parelles uniformades amb una bossa penjant al costat que actuen d'agents cívics a Tordera, poden ser interpretats com a responsables de garantir el respecte i, si volem, també l'ordre. No està malament.

El que passa, pèro, és que com totes les propostes que apareixen al nostre entorn, no són totalment fortuïtes. Cal que no siguem del tot ingenus i ens preguntem un seguit de qüestions: per què apareixen ara aquests agents cívics quan estem en època de crisi i no hi ha diners per malbaratar? quin poder tenen realment? quin canvi provocaran en el nostre poble?

Comencem pel principi. 

Com ja hem dit, la idea és bona i, a més, fa temps que a d'altres poblacions es parla del civisme, del respecte... llavors, per què hem trigat tant a fer un pas per garantir-lo? Doncs molt senzill, perquè fins fa poc no existia el pla Impuls. El pla Impuls, endegat pel govern, consisteix en crear llocs de treball temporals (de tres a sis mesos). Molt bé. Ens agrada la idea. On és el problema? El problema és que la feina ofertada és del 70% de la jornada i el sou és de 600 a 700€. Clar que per a molts que l'atur se'ls acaba o que ja estan cobrant l'ajuda de 425€ es tracta d'una benedicció, d'un regal del cel que els permetrà tirar endavant uns mesos més, però per altres, per aquells que encara tenen atur, per aquells que cobren una mica més que això perquè les seves cotitzacions han sigut més altes, per aquells que han decidit estudiar, formar-se, mentre estaven a l'atur per així poder ampliar les seves possibilitats laborals, doncs per a tots aquests és un bon cop de puny. Forçats a acceptar aquesta feina per por de perdre l'atur, es veuen obligats a deixar d'estudiar, a intentar pagar hipoteca, cotxe i factures amb 600€. I el segon problema, el més important, és que tot plegat és un engany, una manipulació descarada de les xifres de l'atur. Els ajuntaments adherits al pla Impuls cobren unes subvencions considerables per a la creació de llocs de treball falsos, innecessaris, inventats. Llavors, ells corren a buscar gent, arriben a la cota demanada, s'embutxaquen els diners i, a canvi, el país redueix la xifra d'aturats. És igual que només sigui temporalment, durant els sis mesos que dura el contracte, la gent té memòria de curta durada i només veuen que avui hi ha menys aturats que ahir: un èxit!

Segona pregunta, quin poder tenen realment? doncs imaginem que cap. En tant que persones normal i corrents que deuen haver fet una petita formació per realitzar les seves tasques de passejar, observar, informar i, potser, denunciar, no tenen cap autoritat damunt nostre més que la psicològica de portar uniforme (que déu n'hi dó).

I la tercera pregunta, quin canvi provocaran en el poble? doncs malauradament creiem que cap. Els que ja actuen cívicament ho seguiran fent, i els que creuen que els carrers de Tordera són abocadors ho seguiran creient.

La conclusió, per tant, és que des del Núvol Negre volem felicitar a aquells que aquesta feina els està ajudant, els està aportant alguna ajuda econòmica i volem mostrar el nostre suport a aquells a qui els està fent mal. Que sapigueu que no esteu sols.

hivernant

La boira cobreix el poble congelat. La vida estiuenca, els llargs capvespres a les terrasses de bars, el matar la nit a la pista l'Amistat mentre uns desconeguts es barallen per una pilota, la festa major... tot queda endarrere. 
Avui, que entrem al desembre, que el dia és gris de debò, que en fa un parell que glaça i que fa fred, hem de començar a acceptar que l'hivern ja ha arribat i que és temps d'hivernar. 
Tordera és un poble lent, de poca activitat, de vida limitada. A l'hivern està mort. Acceptar-ho o emigrar. El que ens consola és que cada dia falta menys per l'arribada de la primavera.