les nevades

Avui que tenim un dia d'hivern amb cara i ulls, amb pluja forta i fred, amb xemeneies fumejant i poca gent pels carrers, no podem evitar recordar les fortes nevades de l'any passat. Al llarg de l'estiu, amb el bon temps, amb les terrasses obertes, amb la platja aquí a la cantonada, amb la Festa Major, ens n'havíem oblidat totalment. Ara, però, que l'hivern torna a ser una realitat, ens retorna al cap aquella tràgica setmana de l'hivern passat. Recordem com al principi les primeres volves de neu ens feren gràcia. Com ens les miràvem embadalits com la mainada mira als reis mags durant la desfilada del 5 de gener. Tan poc acostumats n'estem a la neu en aquest poble! Però quan les hores van anar passant, quan la nevada s'anà intensificant, és quan començaren les preocupacions. Qui més qui menys coneixia a algú (o potser era ell mateix l'afectat) que es trobava a la carretera o que havia de tornar a casa lluitant contra la neu. Les anècdotes en són moltes, les hores perdudes a la carretera, amb el fred, amb l'angoixa del vent i la neu, també. I pels que estaven a casa, la cosa no fou pas gaire millor. Aquells que viuen al centre o relativament a prop del centre no foren tan durament afectats però la resta de torderencs, i recordem que hi ha molta, moltíssima gent que viu als cinquanta mil barris i urbanitzacions que conformen el que anomenem Tordera, no tingueren tanta sort. Molts quedaren aïllats perquè les carreteres desaparegueren sota el mantell blanc i passaren dos i tres dies allunyats del món. Altres, a més, es quedaren sense llum i es veieren forçats a tornar al passat, als temps dels nostres avis, als temps on no hi havia llum elèctrica a les cases, ni televisors, ni ràdios, ni calefaccions, ni cuines de vitroceràmica, ni calentadors per l'aigua...

Sí. Molts patiren les conseqüències d'aquella nevada i ara, la pregunta més pertinent és: estem preparats per afrontar una altra nevada?

No sabem si es tornaran a produir, si seran tan fortes i tan continuades, però el que sí que desitgem saber és que, en cas de repetir-se, el nostre ajuntament, el nostre govern, sabran prendre les mesures convenients per a que ningú s'hagi de quedar abandonat a la carretera ni que ningú es quedi colgat a casa seva a les fosques. Si no fos així, potser ja podríem començar a tirar la tovallola i deixar de creure que els governs estan al servei del poble que els ha escollit.