pa i circ

I avui que plou, que la carretera està molla i rellisca, que l'avançar esdevé més complicat i, sobretot,  més lent, molts s'abandonen als capteniments, a la pressió d'arribar a l'hora, als problemes de la feina, als neguits per la manca de feina... d'altres reviuen el procés electoral del diumenge, es plantegen si el seu vot va servir de res, si realment tot anirà millor ara que ens prometen que veurem la llum al final del túnel, si realment hi haurà llum o si ens endinsarem encara més en el pou negre, es plantegen si la N-II direcció Girona s'acabarà mai, si les queixes del nostre alcalde seran més escoltades ara i la prostitució serà erradicada de les carreteres, si servirà de res aquest promès descompte del 25% a la C-32 pels conductors reincidents del Maresme, si tot es privatitzarà i només aquells amb diners tindran dret a ser guarits mentre que la resta haurem de morir-nos discretament als vorals de les carreteres...

però la majoria de conductors avui, malgrat la pluja, malgrat el desencís electoral, malgrat la crisi, malgrat l'època tan complicada que ens està tocant viure, anaven amb un ampli somriure als llavis. Efectivament, els romans ja ho sabien, Maquiavel ho reclamava, al poble doneu-li entreteniments banals i el tindreu distret, acontenteu-lo amb activitats paral·leles, amb circ i espectacle i s'oblidarà que el món s'ensorra. I potser és molt millor així, ens estalviarem moltes enrabiades i disgustos.

l'endemà

Bé, doncs ja ha passat la tormenta electoral. Avui, com si haguéssim viscut una nit d'excessos i alcohol, ens despertem amb certa sensació de ressaca electoral: han estat moltes les campanyes, moltes les hores d'anuncis per televisió i ràdio, molts els mítings i els pòsters. Però avui per fi tot s'ha acabat. 

Informa Ràdio Tordera que al nostre poble d'uns 11.000 votants convocats, es van prendre la molèstia d'anar a votar uns 6.000, que d'aquests, pràcticament la meitat va votar per Convergència, és a dir, per la gent "com tu", que la segona força escollida van ser els socialistes, els que ens garantien el progrés i afirmaven que eren "mayoria" i, seguidament (i aquí vigilem que no ens hi fem mal), el Partit Popular. Compte, compte. Aquells que volen una Catalunya encara més submesa a Espanya, un pla per defensar el castellà dintre de Catalunya perquè es veu que és una espècie en perill d'extinció (només cal fer una volta per Tordera per comprovar que és així, que ja ningú el parla, que a tots els bars i comerços el català és omnipresent i aclaparador), que afirmen que la culpa de tot és dels immigrants, dels immigrants de fora d'Espanya, clar, dels que venen aquí a buscar feina perquè en els seus països no n'hi ha i creen els seus guetos i després d'anys i anys de viure aquí es neguen a parlar la llengua del país. 

Sí, Tordera ha votat i no pas de manera gaire diferent que la resta de Catalunya.

Ara que el mal ja està fet, que s'ha confirmat la mort de les esquerres i la clara tendència cap a la dreta i la privatització de casa nostra, només ens cal esperar. A veure què passa, quins canvis es produeixen a la Generalitat que justifiquin aquesta confiança convergent i aquest rebuig socialista. Ens temem que haurem d'esperar asseguts.

jornades de reflexió

Jornades de reflexió al Núvol Negre. 

Ens asseiem, ens mirem als ulls, abaixem el cap i pensem que si el present de Tordera massa sovint no ens agrada, com ho podem fer per a tenir un futur millor.

Però no arribem a cap conclusió. Certament no a cap que es pugui decidir a les urnes.

eleccions

Aquest diumenge tots a votar! Això és el que ens diuen, això és el que ens reclamen tots i cadascún dels cartells que omplen els fanals del poble, des de la gent valenta, fins als que ens garanteixen al progrés. Tots volen que anem a votar. D'acord, anem per parts, però. El sistema de votació (l'anomenada democràcia representativa, és a dir, que democràticament s'escull a aquell que ens representarà) implica la possibilitat d'elecció, que sigui possible que aquell que nosaltres votem sigui vencedor i que, a més, que aquell/a pel qual hem votat, actuarà tal i com ha promès que faria durant la seva campanya electoral. Nosaltres l'hem votat perquè allò que ens ha dit es correspon amb els nostres ideals, perquè les seves promeses ens afecten positivament, perquè les seves decisions polítiques concorden amb les nostres. Llavors, quan aquest individu accedeix al poder, quan és escollit democràticament perquè no n'hi ha hagut un, sinó molts que han confiat en ell, per què actua diferentment de tal i com ens havia promès que faria? Ah, sí, clar, que una cosa són les promeses, que són fetes de bona fe, de cor, però que un cop davant la realitat esdevenen inviables. Doncs no haver-les promès. No haver-nos enganyat per aconseguir vots.

És per això, per aquest descontentament, per aquesta desconfiança que ens costa anar a votar. I a la gent de Tordera tant o més que a la resta de poblacions. No hem d'oblidar que nosaltres hem anat votant catòlicament en cada elecció, alguns cops sobre segur, al partit que sabíem que guanyaria, d'altres en contra, esperant trencar amb el monopoli present, amb el perillós sedentarisme polític que no beneficia a ningú més que a aquells dintre l'ajuntament, però res. Sempre hi hem sortit perdent. Quan hem votat als dolents, perquè hem perdut, quan hem votat als bons, perquè no han fet res del que ens havien promès, perquè han modificat el govern a voluntat...

Llavors, com volen que anem en ramat tots a votar per les eleccions catalanes si el descontentament està tan arrelat? Si les coses ja no funcionen a un nivell tan baix, molt més directe com és dins un ajuntament, com podem ser tan ingenus de creure que funcionaran a nivell estatal?

Tant de bo ho fóssim, però ja fa temps que sabem que els reis mags no existeixen.

la biblioteca de Tordera

Qui ens ho hauria d'haver dit a tots nosaltres, els torderencs d'ara i d'abans, els que s'enorgulleixen de ser de tercera o quarta generació i als que no els importa si en fa quatre o quatre cents anys que viuen aquí, que algun dia tindríem una biblioteca amb cara i ulls. Mirant endarrera, a l'antiga biblioteca, no al garatge provisional del carrer Amadeu Vives (que, per cert, encara està indicat com a biblioteca en el panell informatiu de l'entrada del poble), sinó la biblioteca biblioteca, la del carrer Sant Antoni, allà on ara hi ha l'edifici de la policia. Sí. Allà on ara anem a denunciar el furt de la cartera el diumenge per culpa del mercat, on anem a queixar-nos per les multes d'aparcament, allà hi havia la biblioteca. Segur que recordeu la foscor del lloc, la tenebrositat de l'edifici, els llums verds, les enciclopèdies apilonades i els fitxers amb els noms de tots els socis escrits en una fitxa groga on apareixia, escrit a mà, tot l'historial de préstecs de cada individu. 

La nostalgia és un atribut humà curiós i distorsiona el passat, ens fa veure amb estima, amb bons ulls coses pretèrites que, de fet, no eren tan bones. No ens enganyem, la biblioteca de Tordera antiga era escueta, limitada, poc preparada, poc agradable d'estar-hi i, sobretot, poc silenciosa.

És per això que entrar a la nova biblioteca, amb la seva claror, amb el seu pati interior destinat a la lectura silenciosa i tranquil·la, a les seves diferents zones per permetre que la canalla, incapaços de callar, puguin gaudir també de les instal·lacions, amb ordinadors a l'abast de tothom, ens fa oblidar ràpidament qualsevol sentiment nostàlgic vers l'antiga biblioteca.

A més, la gent de la biblioteca tenen el cul inquiet. S'han convertit en un reducte irreduïble de la cultura del poble i ofereixen mil propostes. L'hora del conte els caps de setmana, el club de lectura amb moderadors de luxe, sortides a Barcelona a conèixer els seus racons literaris, exposicions sobre les revistes catalanes... i ara, a més, s'adhereixen un any més a la Marató de TV3 i ofereixen llibres del seu fons a només 1€ per recaptar diners. D'acord que els llibres d'enguany són de pitjor qualitat que els de l'any passat, però el que compta és la iniciativa i aquesta sí que és bona.

el nou edifici de la policia

Un amic nostre ens comunicava (consternat, per no dir-la més grossa) que havia tingut problemes amb l'ajuntament. I nosaltres, que això de sentir xafarderies ja ens agrada, vam parar l'orella ben parada. 

Ens digué que fa un temps que s'està arreglant la casa, que malgrat els temps i tots els entrebancs, o l'arreglava o queia al terra. Així, el nostre amic es va hipotecar fins al capdamunt i va començar les reformes: reparar la façana, canviar alguna finestra de fusta que la humitat havia pudrit i renovar la porta exterior que amb prou feines tancava. 

Mica en mica va anar fent les feinetes sense cap altra problema que els típics inconvenients que poden sorgir en aquestes operacions. I, al final, va arribar el dia que el ferrer li va portar la porta exterior metàl·lica. Ens digué que era preciosa, robusta, forta i segura. Imaginem que amb els diners que en devia pagar, més valia que li agradés de debò. La porta era molt gran perquè era la que donava l'accés, també, al garatge, era una d'aquelles de ferro correderes, que s'obren automàticament responent a les ordres d'un comandament a distància. Ja sabeu quines vull dir. El ferrer va començar posant les guies al terra, per allà on la porta lliscaria, suaument al principi i amb una mica més de dificultat amb el temps perquè tothom sap que aquestes portes lliscants requereixen d'un engrassat constant. La feina no era excessivament difícil, tampoc era la primera vegada que el ferrer posava una porta d'aquelles o sigui que amb un parell de dies es preveia que estaria tot enllestit. A hores d'ara, i ja fa tres mesos, encara està inacabada.

Us podeu imaginar la desesperació del nostre amic, la frustració davant de tot el procés. Però nosaltres necessitàvem saber què va passar, per què la porta no està acabada.

I vam rebre la nostra resposta. Es veu que un amable veí decidí denunciar-los a l'ajuntament per la construcció d'una porta il·legal. Ni més ni menys. El nostre amic va haver d'aturar les obres, deixar que la porta fos inspeccionada i re-inspeccionada i escoltar, sense poder queixar-se, com aquella porta seva era declarada il·legal per un pèrit oficial. Els motius? Les vies lliscants, el traçat de la porta és exterior al mur de la casa i, per tant, obstrueix la via pública. La porta en sí no és pas il·legal, és el fet d'ocupar la via pública, d'usurpar uns centímetres al poble, el que la converteix en il·legal.

Ens sap greu pel nostre amic però el raonament ens sembla d'allò més lícit. A cadascú li pertoca un trocet de poble, aquell pel qual ha pagat, ni un mil·límetre més. I el nostre amic també hi està d'acord. Afirma que ell desconeixia aquesta regulació i que ara està mirant de canviar la porta, de posar-la per dintre malgrat que això implica canviar mil-i-una coses del jardí. D'això no es volia queixar el nostre amic, la seva queixa és que aquesta setmana s'ha topat amb una porta corredera molt semblant a la seva que llisca lliurement per l'exterior del mur ocupant un bon tros de la vorera. Li suggerim que potser es tracta d'una construcció antiga, d'una porta que ja fa temps que va ser feta i que ara no els faran canviar, però el nostre amic ens comunica que les obres d'aquella construcció encara no s'han acabat i que la porta va ser posada aquest mes. "Però el pitjor de tot", ens diu el nostre amic, "és que aquesta porta està al nou edifici de la policia."

Esperem que el nostre amic estigui equivocat i confiem que la porta, efectivament exterior del nou edifici de la poicia, efectivament ocupant bona part de la vorera del carrer Santiago Rusiñol, precisament en el seu tram baix on és de doble direcció, compleixi amb totes les regulacions necessàries. Que el nostre ajuntament mai acceptaria la construcció d'unes instal·lacions públiques que no complissin al cent per cent les regulacions establertes. 
Si no ho creguéssim així ja podríem plegar veles i marxar.

segones opinions

Fa uns dies, el 9 de novembre per ser exactes, un company del Núvol Negre ens relatava les meravelles del nou C.A.P. de Tordera. Ens parlava d'un edifici nou amb unes "instal·lacions modernes, agradables, preparades." En un moment de follia poètica (que a tots ens assetja de tant en tant) exclamava que "entrar al nou C.A.P. és entrar al segle XXI." Doncs quin segle més trist que ens espera! Ahir mateix, a mig matí, una visita personal al C.A.P. em va transportar a la prehistòria. Va ser entrar en una cova fosca, humida i, sobretot, freda. Assegut al meu passadís, vaig intentar enamorar-me dels finestrals/parets als quals es referia el meu company, però va ser en va. Potser sí que en èpoques de bon temps, amb el sol alt i el terra sec les sensacions són molt diferents, però quan arriba la foscor de la tardor, el finestral esdevé un rieral. L'aigua, de tanta com n'hi havia condensada als vidres, regalimava paret avall i s'arremolinava als peus dels pobres pacients que esperàvem asseguts. Un marc de fusta que subjecta el gros vidre també mostrava considerables tolls d'aigua indicant-nos que d'aquí quatre dies estarà reinflat i pudrit per culpa de la humitat. Un començament de fong s'estava formant al costat mateix de la meva orella aferrat al vidre i alimentant-se'n de l'excés d'aigua. De tant en tant, una glaçada gota queia del sostre directe al nostre clatell. I, a més, hi feia fred al C.A.P. I molt. I si tenies la mala fortuna d'haver d'asseure't al costat del vidre, doncs encara més. La humitat es filtrava, la fred et calava.

D'acord que fa fred aquests dies, que Tordera es caracteritza per la seva humitat punyent, però això els que van dissenyar l'edifici ja ho haurien d'haver tingut en compte. No podem tenir un edifici que només ens serveixi pels dies de bonança. Que tots sabem que, per desgràcia, són massa pocs.

cultura en perill

De tots és sabut que la cultura és minoritaria, que és el germà pobre de moltes altres disciplines que, recolzades en un sistema econòmic com el nostre, tenen molt més valor. Encara que només sigui un valor material, monetari i masses poques vegades real. Mica en mica ens hi hem anat acostumant. Hem anat veient com desapareixia paulatinament del nostre davant, com s'amagava cada vegada més en el seu cau que molts creuen brut, fosc i ple de substàncies il·legals. Hem vist, per exemple, com el Cineclub 24ips, el projecte més que honorable de voler portar una mica de cinema de qualitat a Tordera ha desaparegut. I segurament que els motius són molt diversos, que l'esforç personal que comportava tirar el projecte endavant no era mai compensat, però veient la programació que s'està fent al "cineclub" temporal del teatre imaginem que ha passat el mateix de sempre: els diners són els que manen i quan un producte és únicament cultural esdevé una despesa innecessària. Molts érem els que ens vam posar les mans al cap quan l'any passat es va programar "Àgora" al cineclub. Des del teatre, però, es fregaven les mans: la sala s'omplenà i pogueren sanejar una mica l'economia del cineclub. Sembla que oblidin que la cultura, en general, és deficitària. I ho és perquè tots ho hem buscat. Amb el nostre afany del diner pel diner, hem girat l'esquena a l'art per l'art. A l'art com a expressió. A l'art com a manera de viure i d'entendre el món. Com a manera de comunicar-nos, d'expressar-nos, de ser més humans.

I ara, repassant la nova pàgina del teatre Clavé que tant n'hem sentit a parlar des de Ràdio Tordera com d'altres organismes oficials, constatem amb tristesa com la programació estable consta de només 5 actes, la programació escolar de 8, l'altre Clavé encara no ens proposa res (imaginem que encara no ha arribat el moment d'allargar la proposta estiuenca a la resta de l'any, no fos cas que ens saturéssim de cultura) i allò que ells anomenen "espectacles de proximitat" està buit.

Està molt bé que intentem arribar a final de mes, però cal fer-ho, també, abraçant la cultura i les arts. Potser entre tots encara hi som a temps de salvar-les.

bones notícies

Diuen les males llengües, és a dir, els diaris i diariets tant locals com nacionals, que la Generalitat ha decidit aprovar una concessió pels maltractats maresmencs que cada dia han de deixar-se la setmanada a l'autopista del Maresme. Ja tocava! 

Però fins aquí arriben les bones notícies. En realitat, la proposta no entrarà en vigor fins l'any que ve o sigui que de moment tots a esperar. Es veu que la tecnologia no permet distingir quins vehicles són del Maresme i quins no. Que no ho sabrà fer fins l'any que ve. Que no ens prenguin per beneits! Què es pensen que no ho veiem que no començarà fins l'any que ve per dos clars motius (i segurament un milió d'ocults). El primer és que l'any que ve el preu dels peatges ja serà més elevat, per tant la concessió no tindrà el mateix valor. I, el segon, és que per l'any que ve encara falta molt, encara hi ha unes eleccions pel mig i ja se sap que les promeses electorals són paper mullat. Que queden molt bé d'entrada, quan les mostres totes lluents i resplandents, però que de seguida s'esmicolen i es marceixen.

Per altra banda, la concessió no és d'una gran generositat, no penseu. Se'ns concedirà el 25% de descompte. 25%! Però si fins i tot el Zara, que tampoc es caracteritza pel seu altruïsme, ens ofereix més descompte! Novament, què es pensen? Que hem perdut la memòria? Que no recordem que ja fa un mes que el darrer peatge, el de Tordera, s'ha apujat un, vés quina sorpresa!, 25% arran del ridícul  allargament de l'autopista? I, per cert, que nosaltres recordem, per fer aquest augment de preu no va ser necessari esperar fins l'any que ve. Pobres, deu ser més complicat rebaixar que apujar.

De debò, a qui volen enganyar?

I a la pàgina de la generalitat encara van més lluny i ens parlen d'un futur millor, d'un desplegament d'un pla de reducció d'aquests peatges que dependrà del consum de CO2 del cotxe, del seu nivell d'ocupació... Perquè la opció treure els peatges i deixar de prendre'ns el pèl, no l'han pensat mai, oi? La opció fer una sortida cap a Tordera des de l'autopista que no sigui un perill mortal tampoc els hi ha passat mai pel cap, no?

Res, que haurem d'esperar a l'any que ve, que tot sembla que anirà millor. Qui sap, potser fins i tot arreglaran el nyap impressionant que han deixat al final de l'autopista, allà on un dia hi hagué una entrada cap a Sant Daniel i cap al Vilar i que ara només hi ha una immensa rotonda caòtica, de mal fer i embussada en general. 
Això sí que serien bones notícies.

castanyes gratis

Un any més les botigues del centre de Tordera, l'eix comercial de la nostra vila, les que maneguen l'economia del poble, han dut a terme la campanya publicitària de la castanyera.

L`època de l'any és l'adequada: és temps de castanyes i moniatos, d'escalfar-nos les mans amb les paperines de paper plenes del sucarrimat fruit. 

La iniciativa és molt bona: donar una paperina de castanyes a tots aquells que comprin a les botigues del centre de Tordera. Perdó, no a les del centre, a les que estiguin afiliades a "Tordera centre", que és una cosa molt diferent. Uns són una organització privado-pública, político-apolítica que regula i recolza la vida dels comerços adherits. Els altres són la resta de comerços, els que naveguen sols en aquest mar.

Una mica, i perdonin per la comparació, la idea de "o estas amb ells o estas sol" (i potser fins i tot "estàs contra ells"). Sí, sí, fa basarda. Aquells que tenen botigues i han rebut la visita de la comitiva de "Tordera centre" ja saben de què els parlem.

Aclarit això, però, continuem. 

La iniciativa, bona, el temps, l'encertat. La metodologia emprada: incorrecta. Des de fa unes setmanes una castanyera casolana, modesta, però depenent d'algú de Tordera, s'ha instal·lat a la plaça de l'església. Des d'allà, i sense fer massa enrenou va venent les seves castanyes i portant somriures a les cares dels infants. I, tanmateix, aquest dissabte, per dur a terme la seva campanya publicitària, els comerços del centre han girat l'esquena a aquest altre comerç del poble que, per cert, més cèntric no pot estar. Per motius que a la redacció del Núvol Negre desconeixem i que només podríem aventurar però preferim abstenir-nos-en per no ofendre a ningú, la gent de "Tordera centre" decidiren, com també feren l'any passat, fer venir una castanyera de fora. Algú anònim, un professional de les castanyes que implantà el seu gegantí embelum en forma de castanya al bell mig de la plaça Rabert que, pel que sembla, és el nou centre neuràlgic del poble.

En comptes d'expandir la idea de comerç de poble, de proximitat, de torderania si es vol, integrant a tots els comerciants en la idea, s'ha contractat (perquè no imaginem que aquests professionals de les castanyes, aquests mercenaris de la torrefacció hagin vingut de gratis al nostre poble) a comerciants externs quan ho podrien haver fet els d'aquí.

Com dèiem, felicitats per la iniciativa, felicitats pel seu èxit, que tampoc és d'estranyar perquè les coses gratis agraden a tothom, però molt malament a l'hora de l'execució, de l'exclusió, de la divisió. Si els comerços del poble no són capaços d'ajudar-se els uns als altres això s'ensorrarà. Encara més.

amb els mitjans adequats

Aquells més atents (o els més ociosos que tenen temps per veure-ho i mirar-ho tot) haureu observat que pels carrers de Tordera, pels panells oficials d'anuncis de l'ajuntament, hi circula un escrit que, de lluny sembla una carta, signada com està i tot. La primera vegada que la vam veure, ara fa un parell de dies, no li vam dedicar massa atenció, vam imaginar que es tractava de qualsevol bajanada que algú s'havia entretingut a fotocopiar i a escampar pel poble. En són tantes i tan diverses les bajanades que corren pel món, que ja no tenim ni temps ni ganes de fixar-nos en totes. Però com que l'home és tafaner de mena, després d'haver vist la carta en més de dues ocasions, a la tercera ens decidírem a llegir-la. Amb recel, clar, de reüll, com si no la llegíssim.

I vet aquí que hi deia la carta: 

 

"Arrel d'unes informacions erròniament difoses en relació a una possible desaparició del bus hospitalari que realitza l'empresa Barcelona Bus SL, entre Tordera i l'Hospital Sant Jaume de Calella, us faig saber que aquest servei es presta i es continuarà prestant amb tota normalitat durant tot l'any 2010 i serà prorrogat anualment mentre sigui vigent el conveni renovat amb la Generalitat de Catalunya i amb els ajuntaments de l'Alt Maresme i que, per la seva banda, l'ajuntament de Tordera va aprovar el dia 15 de setembre de 2010 per acord de la Junta de Govern Local.

Tordera, 8 de novembre de 2010

L'alcalde-president,

Joan Carles Garcia Cañizares"

 

Degudament signada pel nostre alcalde i, pel que sembla, president també (tot i que no sabem de què).

Més enllà del fet, més enllà del terrabastall provocat per unes "informacions erròniament difoses" (que, fixem-nos amb el llest joc de paraules de l'ajuntament que no ens deixa clar si vol dir que eren informacions errònies o bé que va ser un error que es difonguessin), el que més ens ha interessat a la redacció del Núvol Negre sobre aquest fet ha estat la manera com s'ha propagat. Acostumats com n'estem a la orgia informativa i des-informativa que és internet, des de l'ajuntament han considerat que la nota d'aclariment penjada a la seva pàgina no seria suficient. Amb dos dits de front han pensat que aquells més afectats per la manca del transport hospitalari, majoritàriament gent d'avançada edat, no recorren a internet per assabentar-se de les notícies. 

Volem, doncs, felicitar a l'ajuntament (i ho diem de debò, ja sabem que potser és la primera vegada que ho fem -tant això de parlar de debò com això de felicitar a l'ajuntament-) per saber a quin públic van adreçats els diferents bans i saber-se amotllar a les necessitats de cadascú. Així sí que anem bé.

el nou C.A.P. de Tordera

Només perifèricament hem parlat del nou i flamant C.A.P. en el Núvol Negre. Va sent hora, doncs, de dedicar-li més atenció.

Deixant de banda la ubicació, que ja hem comentat que no és la millor i, segurament, tampoc la més assenyada perquè, sense anar més lluny, fa un parell de diumenges, amb l'emoció del mercat, amb la gatzara de les compres i de la gent amunt i avall, una ambulància havia de transportar un ferit al C.A.P. i, segons ens han informat, el pla d'acció és pujar pel carrer de la piscina (el Dr. Carreras) independentment que ara es tracti d'una acció il·legal. Doncs molt bé, sí que és la opció més ràpida i directa i allò que realment importa és que els ferits rebin l'atenció mèdica el més aviat possible. El que passa és que caldria coordinar els esforços i, en un cas d'emergència, un policia podria aturar temporalment als vehicles que baixen tranquil·lament, inconscients del que els hi ve al damunt. Creiem que no costaria tant i així evitaríem que en comptes d'un, en fossin dos els accidentats que han de ser transportats al C.A.P.

Però, com dèiem, deixant de banda la seva ubicació, entrar al nou C.A.P. és entrar al segle XXI. Per fi! Ja ens tocava tenir unes instal·lacions modernes, agradables, preparades. 

D'ambient auster però càlid tanmateix, la primera sala ens mostra el luxe de l'espai. El mostrador de recepció ens espera al fons de tot. Llavors, només cal anar al nostre metge, només cal trobar-lo en aquella extensió de passadissos. Per sort, aquest era un problema previst pels arquitectes i cada passadís té un color de paret diferent. Així, des de recepció ens poden indicar que girem al tercer passadís a la dreta i que és el passadís taronja, o blau, o groc. Molt bé. Quan estem malalts no tenim temps per monsergues ni per perdre'ns dins un edifici nou i complicat. I això a Tordera s'ha evitat.

A més, un cop asseguts, un cop preparats a passar la mitja hora de rigor esperant (perquè tots sabem que de res serveix tenir hora que sempre sempre ens faran esperar), descobrim un altre element positiu de l'edifici: la seva il·luminació natural. Perquè, allò que ens havia semblat un passadís groc, ens amaga una sorpresa. A l'altra banda, no hi ha paret sinó uns grans vitralls fent de paret que ens permeten veure la llum del sol.

Tot plegat el converteixen en un edifici agradable, del qual en podem estar orgullosos, malgrat la seva ubicació.

de bon matí

De bon matí i ja sóc a la carretera. Com cada dia per altra banda. Avui potser fa més sol que ahir, una mica menys de fred, però a part d'això, tot és el mateix. Llevar-me d'hora, esmorzar mig adormit i sortir corrents que cada dia vaig més just. Pujar al cotxe quan encara és fosc, conduir uns quaranta minuts, arribar a la feina i treballar. 

Després, quan arriba el vespre, tornar a agafar el cotxe, conduir uns quaranta minuts i arribar a casa quan ja és de nit una altra vegada. 

Ho reconec, per a mi Tordera entre setmana és un poble dormitori. I no estic pas sol. Veig que som molts els que estem a la carretera de bon matí, veig que som molts els que ens hem d'anar a buscar la vida lluny d'aquí. És la nostra decisió, no és culpa de ningú. El que sí que em pregunto ben sovint és que si Tordera ha esdevingut un hotel per la majoria dels que estem a la carretera, quantes estrelles es mereix aquest hotel? 

Hi ha dies que els carrers estan nets, secs, que el sol comença a despuntar, que hem dormit molt bé, que la gent de les llibreries que reparteixen els diaris a domicili et saluden i creus fermament que t'allotges en un hotel de cinc estrelles. D'altres, però, la nit s'ha fet llarga, els sorolls de cotxes i gent no s'han aturat, els fanals no funcionen, les clavegueres no han pogut engolir tota l'aigua i els carrers encara estan inundats i els contenidors soterrats no donen l'abast i allò que havia d'anar per sota terra sura per damunt la superfície donant a aquest hotel una estrella generosa o bé una denúncia a sanitat.

Ja és ben curiós com un mateix lloc, uns mateixos carrers, unes mateixes persones se'ns poden aparèixer de maneres tan diferents depenent del nostre humor.

seguint els cartells

Imaginem-nos que som forasters, que venim del nord, de Maçanet, de Girona o Figueres. Després de combatre les obres inacabables de la N-II, arribem a la rotonda de la Fibra i veiem un cartell que ens indica Tordera. N’estem farts de conduir i decidim aturar-nos-hi. Mai se sap què podem trobar.
Un plantejament verosímil, oi? Doncs seguim amb les suposicions.
Entreu per l’avinguda buida de la Biblioteca. No us estranyeu perquè molts són els pobles que comparteixen el mateix tipus de vergunya, el resultat d’un esclat immobiliari insostenible. Arribeu fins al final de l’avinguda, veieu un edifici blanc que sembla que té unes lletres de ferro rovellat que sí... que... que posen que es tracta de la Biblioteca. Es veu un edifici gran i nou, aquest poble deu ser més gran del que havíeu imaginat. Molt bé. Al davant una rotonda de ferro rovellat (alguns dirien que van voler seguir amb el tema, amb la combinació de materials i colors; d’altres que hi ha un problema de manca d’imaginació) ens indica que ja som a Tordera. Doncs vinga, fem el que es fa sempre que s’arriba a un lloc nou: anem fins al centre, mirem d’aparcar-hi a prop i a fer una volteta i a prendre alguna cosa. Un pla sensat, oi? A veure, doncs, portem-lo a terme. Estem a la rotonda de ferro rovellat, a la dreta hi ha una avinguda a mig fer que passa per darrera la Biblioteca, no sembla ser la opció més sensata, un cartell ens indica que si la seguim ens portarà al mercat setmanal que es fa els diumenges i com que avui no és diumenge, doncs no ens interessa. Per cert, quina llàstima no haver vingut en diumenge perquè això del Mercat de Tordera deu ser digne de veure que es mereixi fins a tres cartells en tants pocs metres. Res, seguim endavant, la rotonda primera es desdobla, què dic desdobla, es triplica, aquí no s’estan pas per orgues! Alguna màquina antiga, alguna mena de motor ocupa la segona rotonda i un jardí del que sembla ser valeriana ocupa la tercera. Però de cartells indicant el centre no en veiem cap. Trobem un segon trencant, aquest cop per davant de la biblioteca, però cap cartell. Més val no precipitar-nos, seguim la rotonda. Un carrer al qual no podem entrar perquè és direcció prohibida i un tercer trencant que porta vés a saber on perquè ningú ens ho indica. Seguim dintre la rotonda i arribem al quart trencant, una avinguda amb uns jardins enlairats al mig, no sembla una mala opció, però el fet que a la banda esquerra no hi hagi cap casa ens fa témer que no es tracti d’una altra avinguda fantasma, de les que prometen molt però no ens aporten res. Seguim la rotonda que és més segur. Ara sí que veiem un cartell que ens anuncia un magatzem de la construcció. No ens interessa, no és pas el que busquem. Arribem a l’altra banda del jardí enlairat, a l’avinguda en direcció contrària i tot seguint ja hem fet tota la volta a la rotonda. Ara sí que l’hem feta bona. Ens trobem a la primera avinguda, a la que està buida, veiem la N-II al fons, la temptació és massa gran, ja vindrem un altre dia a Tordera.

la prostitució a Tordera

Feia dies que a la redacció del Núvol Negre teníem pendent de veure un vídeo sobre Tordera. Des del 25 d'octubre, per ser precisos. Més val tard que mai.

Es tracta del vídeo del nostre alcalde denunciant la manca de legislació de la prostitució a Tordera al programa Els Matins de TV3. 

Anem per pams. Que un alcalde d'un poble com Tordera, de més de 15.000 habitants, d'ambicions de ciutat petita, de voluntat de créixer i de ser respectat hagi d'anar a parar a les mans ferotges d'un personatge mediàtic i mediocre com és el senyor Cuní, interessat més en el seu lluïment personal i en les audiències del seu programa que no pas amb la prostitució torderenca, ens produeix certa vergonya. Un fort sentiment de "Bienvenido Mr. Marshall", de creure que han de venir de fora a treure'ns les castanyes del foc. Clar que s'ha de demanar ajuda externa davant d'un problema al qual no trobem solució, però una ajuda adequada, coherent, que pertoqui al nostre problema, no una bafarada televisiva que l'únic que fa és convidar a més clients a la zona i, per tant, obligar a portar més mercaderia per vendre. (Que potser era aquesta la intenció de l'alcalde perquè el mercat estava davallant i ha utilitzat una estratègia de màrqueting inversa per assolir el seu objectiu? No serem pas nosaltres qui ho direm ni tan sols qui ho plantejarem).

Fixem-nos com al llarg del vídeo, i malgrat la seriositat aportada pel nostre alcalde, per la cara de circumstàncies i el seu compungiment, el senyor Cuní aprofita per fer un parell de bromes sobre el preu del "desafogament" dels clients multats que, per cert, fa morir de riure a la senyoreta Melero que cada vegada més sembla un titella o un ninot de ventriloquia que fa tot allò que li diu el seu encarregat.

I les imatges que se'ns mostra, aquest suposat seguiment al llarg de la carretera que ens ha de mostrar l'emergència de la situació, doncs només ens mostra unes noies intentant amagar-se, unes cadires buides, unes ampolles i estris d'higiene personal abandonades pel bosc. Tot plegat, no pas la millor proclama turística per Tordera. Un poble que, si ens hem de refiar de les imatges, forma part d'un tercer món brut, pobre, decadent.

Dotze minuts llençats. De veritat. 

Que la prostitució és un problema, tothom n'està assabentat. Que a la N-II cada dia n'hi ha més, també. Que distreuen als conductors perquè van cada dia més curtes de roba, també. Que haguem d'abaixar-nos els pantalons davant la pantomima pseudo-informativa del senyor Cuní, doncs per aquí sí que no hi passem.

Hi ha d'haver altres maneres de solucionar els problemes que no sigui anar a fer el ridícul a la televisió pública. Si no és així anem molt malament.

el Nadal ja és aquí

Doncs sí, amics lectors, el Nadal ja ha arribat a Tordera. Que no ens creieu? Doncs ara mateix us en mostrem les proves irrefutables de la seva arribada.

Primera prova, el segon número del "butlletí informatiu municipal", subtitulat "informació X tots" arrossegant encara l'estigma de la maleïda X que potser només és cosa nostra, però creiem que ja està passada de moda.

En aquesta segona edició, en aquest regalet que ens ha portat el tió se'ns informa de coses tan actuals com la presentació del "primer documental sobre la memòria històrica de Tordera". Però que no s'havia dut a terme fa ja uns quants dies? Que no se n'havia parlat ja al Núvol Negre? Deu ser que no, que estem equivocats.

També se'ns explica que "el Teatre Clavé renova la seva imatge a la xarxa" doncs molt bé. Gràcies, però ja ho sabíem. De fet, aquestes notícies ja les vam poder llegir a la pàgina de l'ajuntament fa unes quantes setmanes. Ah, que hi ha gent que no té accés a internet o bé no sap com accedir-hi? Doncs per això tenim Ràdio Tordera que ens manté informats, per això hi ha els panells d'acer inoxidable escampats pel poble. No cal llençar els diners de tots en publicar un butlletí de notícies velles. Un butlletí que ens ofereix, en la seva contraportada, tot el llistat d'activitats que podem fer a Tordera. Una agenda extensa extensíssima com poques. Tres activitats. Un no parar. A més, però, el butlletí és de l'Octubre, ens arriba a les cases a començaments de novembre i "l'agenda" d'activitats ens parla, com a primera activitat possible, d'una sortida a Barraques de Girona pel divendres 30 i d'un club de lectura pel dimarts 2. En aquest ordre. 2 de què? 2 de novembre? A veure, novembre, dia 2, dimarts... sí, quadra. Però per què parlem de coses del novembre en una agenda de l'octubre?

Un regal de nadal, amics, que passa com molts regals de nadal, que acaben sent retornats.

I la segona mostra d'aquesta arribada prematura del nadal la trobem passejant pels carrers del poble i tot enlairant la vista. Sí, a l'entrada del poble, davant del Cortibel, un cartell ens desitja "Bones festes", al carrer Alcalde Vendrell unes senefes nadalenques ens fan venir ganes d'anar a buscar molsa i fer el pessebre...

El Nadal ja ha arribat. Esperem que sigui un temps de bondat i comprensió per totes bandes.

el dia de Tots Sants

La nostra peregrinació anual cap al cementiri el dia de Tots Sants ens ha rebut amb una sorpresa. Sabem, per l'experiència d'altres anys, que l'ajuntament dedica tot el personal disponible a la millora, remodelació i, per què no dir-ho, neteja de cara, dels cementiris i dels carrers que hi condueixen, normalment oblidats la resta de l'any. Convertits en selva amazònica al voltant del cementiri de l'Estany o bé en esquerdes vorejades d'asfalt en el cementiri vell. Ho sabem i, per força, ho acceptem. Millor un cop a l'any que mai, vés. 

Aquest any, però, aquells que hem anat al cementiri vell, ens hem topat amb una visió, un enigma que des del Núvol Negre volem intentar desxifrar. Ens referim a la rotonda de Can Dieta. I, més concretament, al conjunt de pedres, menhirs, monolits o vés a saber què que hi han posat al damunt. Ja havíem advertit fa temps de les obres de remodelació d'aquesta rotonda que, tot sigui de pas, a hores d'ara continua sent una de les menys innecessàries del poble. Però la nostra ment no dóna per més i no havíem pogut imaginar ni remotament el que ens esperava. 

Intetarem descriure què és el que hi ha: una gran roca més o menys central, envoltada per dotze roques més petites. Totes elles acabades en punxa, totes elles enlairant-se damunt uns pedestals de ciment.

Davant d'una imatge semblant, els treballs de neteja del cementiri perden importància, tots discotim sobre la significància de les 13 pedres enlairades.

D'opinions se'n van sentir moltes. Alguns, tan acostumats a acceptar allò que diu l'ajuntament, que afirmen que realment veuen el riu Tordera naixent del Montseny a la rotonda de la N-II per anar a la Fibra, diuen que aquestes pedres mantenen la mateixa simbologia, que fan referència al Montseny, a Roca Rossa, al Corredor i a totes les muntanyes que ens rodegen. I ens espantem quan veiem que no ens sembla una idea tan esbojarrada.

D'altres diuen que es tracta d'un rellotge de sol, que encara no està acabat del tot i per això ens costa de veure com s'ho farà el sol per a marcar-nos l'hora.

Uns altres afirmen que no ens enganyem pas, que no són més que pedrotes i prou, sense més històries.

A hores d'ara, a la redacció del Núvol Negre encara no tenim confirmació de què són o què simbolitzen les pedres a la rotonda, però sí que tenim una altra versió del seu possible significat que hem rebut de fonts directes de l'ajuntament.

La pedra gran, la que té una posició més central, representa l'església de Sant Esteve, central al poble, la més important de totes. I, al seu voltant, més petites i aixoplugades sota la seva ombra, s'aixequen les 12 ermites de Tordera, des de Sant Ponç a la de Sant Tou, passant per la de Sant Pere, la de Sant Daniel, la de Sant Vicenç, la de Sant Jaume, la de Sant Andreu, la de Sant Ramon, la de Sant Antoni i la de l'Erola.

Mancats d'una millor explicació al conjunt de menhirs, acceptarem aquesta darrera versió tot i que creiem que o bé sobren pedres o bé ens falten ermites.