pa i circ

I avui que plou, que la carretera està molla i rellisca, que l'avançar esdevé més complicat i, sobretot,  més lent, molts s'abandonen als capteniments, a la pressió d'arribar a l'hora, als problemes de la feina, als neguits per la manca de feina... d'altres reviuen el procés electoral del diumenge, es plantegen si el seu vot va servir de res, si realment tot anirà millor ara que ens prometen que veurem la llum al final del túnel, si realment hi haurà llum o si ens endinsarem encara més en el pou negre, es plantegen si la N-II direcció Girona s'acabarà mai, si les queixes del nostre alcalde seran més escoltades ara i la prostitució serà erradicada de les carreteres, si servirà de res aquest promès descompte del 25% a la C-32 pels conductors reincidents del Maresme, si tot es privatitzarà i només aquells amb diners tindran dret a ser guarits mentre que la resta haurem de morir-nos discretament als vorals de les carreteres...

però la majoria de conductors avui, malgrat la pluja, malgrat el desencís electoral, malgrat la crisi, malgrat l'època tan complicada que ens està tocant viure, anaven amb un ampli somriure als llavis. Efectivament, els romans ja ho sabien, Maquiavel ho reclamava, al poble doneu-li entreteniments banals i el tindreu distret, acontenteu-lo amb activitats paral·leles, amb circ i espectacle i s'oblidarà que el món s'ensorra. I potser és molt millor així, ens estalviarem moltes enrabiades i disgustos.