el dia de Tots Sants

La nostra peregrinació anual cap al cementiri el dia de Tots Sants ens ha rebut amb una sorpresa. Sabem, per l'experiència d'altres anys, que l'ajuntament dedica tot el personal disponible a la millora, remodelació i, per què no dir-ho, neteja de cara, dels cementiris i dels carrers que hi condueixen, normalment oblidats la resta de l'any. Convertits en selva amazònica al voltant del cementiri de l'Estany o bé en esquerdes vorejades d'asfalt en el cementiri vell. Ho sabem i, per força, ho acceptem. Millor un cop a l'any que mai, vés. 

Aquest any, però, aquells que hem anat al cementiri vell, ens hem topat amb una visió, un enigma que des del Núvol Negre volem intentar desxifrar. Ens referim a la rotonda de Can Dieta. I, més concretament, al conjunt de pedres, menhirs, monolits o vés a saber què que hi han posat al damunt. Ja havíem advertit fa temps de les obres de remodelació d'aquesta rotonda que, tot sigui de pas, a hores d'ara continua sent una de les menys innecessàries del poble. Però la nostra ment no dóna per més i no havíem pogut imaginar ni remotament el que ens esperava. 

Intetarem descriure què és el que hi ha: una gran roca més o menys central, envoltada per dotze roques més petites. Totes elles acabades en punxa, totes elles enlairant-se damunt uns pedestals de ciment.

Davant d'una imatge semblant, els treballs de neteja del cementiri perden importància, tots discotim sobre la significància de les 13 pedres enlairades.

D'opinions se'n van sentir moltes. Alguns, tan acostumats a acceptar allò que diu l'ajuntament, que afirmen que realment veuen el riu Tordera naixent del Montseny a la rotonda de la N-II per anar a la Fibra, diuen que aquestes pedres mantenen la mateixa simbologia, que fan referència al Montseny, a Roca Rossa, al Corredor i a totes les muntanyes que ens rodegen. I ens espantem quan veiem que no ens sembla una idea tan esbojarrada.

D'altres diuen que es tracta d'un rellotge de sol, que encara no està acabat del tot i per això ens costa de veure com s'ho farà el sol per a marcar-nos l'hora.

Uns altres afirmen que no ens enganyem pas, que no són més que pedrotes i prou, sense més històries.

A hores d'ara, a la redacció del Núvol Negre encara no tenim confirmació de què són o què simbolitzen les pedres a la rotonda, però sí que tenim una altra versió del seu possible significat que hem rebut de fonts directes de l'ajuntament.

La pedra gran, la que té una posició més central, representa l'església de Sant Esteve, central al poble, la més important de totes. I, al seu voltant, més petites i aixoplugades sota la seva ombra, s'aixequen les 12 ermites de Tordera, des de Sant Ponç a la de Sant Tou, passant per la de Sant Pere, la de Sant Daniel, la de Sant Vicenç, la de Sant Jaume, la de Sant Andreu, la de Sant Ramon, la de Sant Antoni i la de l'Erola.

Mancats d'una millor explicació al conjunt de menhirs, acceptarem aquesta darrera versió tot i que creiem que o bé sobren pedres o bé ens falten ermites.