segones opinions

Fa uns dies, el 9 de novembre per ser exactes, un company del Núvol Negre ens relatava les meravelles del nou C.A.P. de Tordera. Ens parlava d'un edifici nou amb unes "instal·lacions modernes, agradables, preparades." En un moment de follia poètica (que a tots ens assetja de tant en tant) exclamava que "entrar al nou C.A.P. és entrar al segle XXI." Doncs quin segle més trist que ens espera! Ahir mateix, a mig matí, una visita personal al C.A.P. em va transportar a la prehistòria. Va ser entrar en una cova fosca, humida i, sobretot, freda. Assegut al meu passadís, vaig intentar enamorar-me dels finestrals/parets als quals es referia el meu company, però va ser en va. Potser sí que en èpoques de bon temps, amb el sol alt i el terra sec les sensacions són molt diferents, però quan arriba la foscor de la tardor, el finestral esdevé un rieral. L'aigua, de tanta com n'hi havia condensada als vidres, regalimava paret avall i s'arremolinava als peus dels pobres pacients que esperàvem asseguts. Un marc de fusta que subjecta el gros vidre també mostrava considerables tolls d'aigua indicant-nos que d'aquí quatre dies estarà reinflat i pudrit per culpa de la humitat. Un començament de fong s'estava formant al costat mateix de la meva orella aferrat al vidre i alimentant-se'n de l'excés d'aigua. De tant en tant, una glaçada gota queia del sostre directe al nostre clatell. I, a més, hi feia fred al C.A.P. I molt. I si tenies la mala fortuna d'haver d'asseure't al costat del vidre, doncs encara més. La humitat es filtrava, la fred et calava.

D'acord que fa fred aquests dies, que Tordera es caracteritza per la seva humitat punyent, però això els que van dissenyar l'edifici ja ho haurien d'haver tingut en compte. No podem tenir un edifici que només ens serveixi pels dies de bonança. Que tots sabem que, per desgràcia, són massa pocs.