cultura en perill

De tots és sabut que la cultura és minoritaria, que és el germà pobre de moltes altres disciplines que, recolzades en un sistema econòmic com el nostre, tenen molt més valor. Encara que només sigui un valor material, monetari i masses poques vegades real. Mica en mica ens hi hem anat acostumant. Hem anat veient com desapareixia paulatinament del nostre davant, com s'amagava cada vegada més en el seu cau que molts creuen brut, fosc i ple de substàncies il·legals. Hem vist, per exemple, com el Cineclub 24ips, el projecte més que honorable de voler portar una mica de cinema de qualitat a Tordera ha desaparegut. I segurament que els motius són molt diversos, que l'esforç personal que comportava tirar el projecte endavant no era mai compensat, però veient la programació que s'està fent al "cineclub" temporal del teatre imaginem que ha passat el mateix de sempre: els diners són els que manen i quan un producte és únicament cultural esdevé una despesa innecessària. Molts érem els que ens vam posar les mans al cap quan l'any passat es va programar "Àgora" al cineclub. Des del teatre, però, es fregaven les mans: la sala s'omplenà i pogueren sanejar una mica l'economia del cineclub. Sembla que oblidin que la cultura, en general, és deficitària. I ho és perquè tots ho hem buscat. Amb el nostre afany del diner pel diner, hem girat l'esquena a l'art per l'art. A l'art com a expressió. A l'art com a manera de viure i d'entendre el món. Com a manera de comunicar-nos, d'expressar-nos, de ser més humans.

I ara, repassant la nova pàgina del teatre Clavé que tant n'hem sentit a parlar des de Ràdio Tordera com d'altres organismes oficials, constatem amb tristesa com la programació estable consta de només 5 actes, la programació escolar de 8, l'altre Clavé encara no ens proposa res (imaginem que encara no ha arribat el moment d'allargar la proposta estiuenca a la resta de l'any, no fos cas que ens saturéssim de cultura) i allò que ells anomenen "espectacles de proximitat" està buit.

Està molt bé que intentem arribar a final de mes, però cal fer-ho, també, abraçant la cultura i les arts. Potser entre tots encara hi som a temps de salvar-les.