Ahir cridàvem l'atenció d'uns cartells apareguts pel poble queixant-se de la relació jovent/ajuntament. Avui ja us podem confirmar de què es tracten: del possible tancament del bar La Gresca.
A veure, posem-nos en antecedents.
Quan s'inaugurà el complex municipal de darrera el Castell Medieval, la idea original era que albergués el local dels bombers, el del SEM, el de les brigades de l'ajuntament, el Casal Jove, la seu dels Diables, entre d'altres. Sobre la taula, una bona idea, un espai més o menys allunyat, un grup d'individus que treballen pel poble o que hi tenen certa vinculació, doncs molt bé. Llavors, com que un espai social sembla que no pot ser concebut sense un bar, un lloc on anar a fer els cafès al matí mentre fas el descans de la feina, on fer els entrepans per esmorzar, on fer un tallat abans de tornar-hi a la tarda... Es va ofertar el local de sota el casal de joves amb aquesta intenció. Només s'hi presentà una candidatura, per tant, el concurs d'adjudicació no fou necessari.
Durant les primeres setmanes del local de La Gresca, es podia veure a membres de l'ajuntament fent-hi el cafè, mirant els concerts nocturns, mostrant que donaven suport a aquell projecte que, de fet, en tant que local municipal, els pertanyia. Fins aquí tot correcte. El que ha passat és que el temps ha anat passant, la Gresca ha anat derivant de ser un bar del poble i pel poble cap a un bar d'una clientela molt concreta i, pràcticament, per aquella clientela i prou. Tant que els joves que van al casal de joves, no baixen a la Gresca perquè no s'hi senten còmodes.
Els matins no obre, impedint així captar la clientela dels treballadors de la brigada, del SEM, els bombers..., la seva política de respecte absolut als animals, gossos, rates, etc. ha delimitat també que aquells que no volen prendre un cafè rodejat de tres o quatre gossos hagin optat per no anar-hi. El tipus de concerts i activitats programades han anat tendint cada vegada més cap a estils monotemàtics i, entre una cosa i l'altra, la clientela de la Gresca ha anat quedant molt delimitada: joves d'entre catorze i vint-i-pocs amb ganes de passar-s'ho bé independentment de la hora o del dia. I això, erosiona la relació amb els veïns fins que acaba esqueixant-se.
Des del Núvol Negre ens hem assabentat que hi ha hagut numeroses queixes a l'ajuntament per part dels veïns, tant pel soroll fet a altes hores de la nit, com per la sospita del consum i tràfic de substàncies il·legals. Sense entrar en el fet del possible consum de drogues, el que sí que és cert, i això ningú ho pot negar, és que a la Gresca hi ha un seguit d'activitats organitzades setmanalment que destorben el descans dels veïns: entre elles les Jam Sessions dels dijous, els concerts dels divendres i dissabtes, les llargues nits dels diumenges...
Ahir, quan no sabíem el motiu dels cartells, encoratjàvem als joves a reivindicar-se. Avui ho seguim fent, és veritat que tenen el dret, i potser fins i tot el deure a fer sentir la seva veu. Però també han d'entendre que els demés, sobretot els veïns, també tenen el dret de descansar, d'estar tranquils a casa seva, de poder dormir a les nits.
Els joves de La Gresca reclamen lliberat d'expressió, llibertat de reunir-se, de fer la seva vida, però obliden que la llibertat és, i sempre ha de ser, doble. Llibertat d'un mateix per a fer allò que vulgui i llibertat dels demés de no ser afectats pels teus actes. Llibertat de reunir-se, de passar-s'ho bé, de fer tot el xivarri que es vulgui, però també la llibertat dels demés de poder dormir, de poder estar tranquils a casa seva. És a dir, no pretenguem que, en nom de la llibertat, podem oblidar-nos del respecte als demés.
Es presenta un gran problema per l'ajuntament del poble: escoltar als veïns i tancar el local, tornar a fer un concurs i esperar que el nou bar del casal de joves no sigui tan conflictiu o bé cedir a la pressió dels joves que han començat a expressar la seva ràbia amb cartells i a través del Facebook del regidor de joventut que sembla haver esdevingut l'enemic nacional número 1. Ja se sap que sempre és més fàcil focalitzar la ràbia contar una persona sola que no pas fer-ho contra quelcom impalpable, com podria ser la frustració, la desesperació, l'angoixa de trobar-se perdut i sense un clar camí a seguir. Que, de fet, creiem que és el que els passa a molts dels joves de la Gresca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada