el nou C.A.P. de Tordera

Només perifèricament hem parlat del nou i flamant C.A.P. en el Núvol Negre. Va sent hora, doncs, de dedicar-li més atenció.

Deixant de banda la ubicació, que ja hem comentat que no és la millor i, segurament, tampoc la més assenyada perquè, sense anar més lluny, fa un parell de diumenges, amb l'emoció del mercat, amb la gatzara de les compres i de la gent amunt i avall, una ambulància havia de transportar un ferit al C.A.P. i, segons ens han informat, el pla d'acció és pujar pel carrer de la piscina (el Dr. Carreras) independentment que ara es tracti d'una acció il·legal. Doncs molt bé, sí que és la opció més ràpida i directa i allò que realment importa és que els ferits rebin l'atenció mèdica el més aviat possible. El que passa és que caldria coordinar els esforços i, en un cas d'emergència, un policia podria aturar temporalment als vehicles que baixen tranquil·lament, inconscients del que els hi ve al damunt. Creiem que no costaria tant i així evitaríem que en comptes d'un, en fossin dos els accidentats que han de ser transportats al C.A.P.

Però, com dèiem, deixant de banda la seva ubicació, entrar al nou C.A.P. és entrar al segle XXI. Per fi! Ja ens tocava tenir unes instal·lacions modernes, agradables, preparades. 

D'ambient auster però càlid tanmateix, la primera sala ens mostra el luxe de l'espai. El mostrador de recepció ens espera al fons de tot. Llavors, només cal anar al nostre metge, només cal trobar-lo en aquella extensió de passadissos. Per sort, aquest era un problema previst pels arquitectes i cada passadís té un color de paret diferent. Així, des de recepció ens poden indicar que girem al tercer passadís a la dreta i que és el passadís taronja, o blau, o groc. Molt bé. Quan estem malalts no tenim temps per monsergues ni per perdre'ns dins un edifici nou i complicat. I això a Tordera s'ha evitat.

A més, un cop asseguts, un cop preparats a passar la mitja hora de rigor esperant (perquè tots sabem que de res serveix tenir hora que sempre sempre ens faran esperar), descobrim un altre element positiu de l'edifici: la seva il·luminació natural. Perquè, allò que ens havia semblat un passadís groc, ens amaga una sorpresa. A l'altra banda, no hi ha paret sinó uns grans vitralls fent de paret que ens permeten veure la llum del sol.

Tot plegat el converteixen en un edifici agradable, del qual en podem estar orgullosos, malgrat la seva ubicació.