Feia mesos que els membres del Núvol Negre ens la miràvem de reüll, en fèiem comentaris per sota el nas a la redacció, però mai ningú es decidia a parlar-ne obertament i per això aquí encara no n'havíem dit mai res. Potser teníem l'esperança que fos una cosa temporal, que es tractava d'una obstaculització ocasional de la via pública mentre s'acaba de decidir què passava amb el pàrking del centre de la vila i, sobretot, amb les direccions dels carrers que hi porten. Si pujaven, si baixaven... Que era un mal necessari mentre esperàvem l'arribada d'un bé millor.
Però ens equivocàvem.
Ara que hi han plantat al capdamunt el menhir oficial de tota rotonda de Tordera, la prova concloent que això va de debò, ara ja no ens podem callar més.
Veient l'evolució de la rotonda, o de l'ovalonda (perquè és més ovalada que arrodonida aquest rotonda de Can Pujol), veient com va passar de ser uns cons ataronjats que en delimitaven el perímetre i confonia als conductors, com va agafar consistència i va crèixer discretament, però amb orgull al bell mig del carrer mostrant que ella era la reina i que tothom s'havia d'aturar davant seu, malgrat ser tan petita i poca cosa, doncs és el moment d'acceptar-ho. És una realitat. Està aquí per quedar-se. Per fer nosa. Per dificultar encara més la circulació del poble. Per recordar-nos que això és Tordera i que aquí les rondes, circumval·lacions o com se n'hi vulguin dir, no tenen cap significat i que si cal partir-les amb rotondes, seccionar-les, alentir-les, obstaculitzar-les es farà. Encara que això provoqui confusió, dubtes i (esperem que no) accidents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada