pinzellades informatives

Pinzellades perquè el terme "càpsules informatives" ja està pres i, segurament registrat.

Primera pinzellada: males notícies pel Núvol Negre. La sensació de felicitat, la satisfacció d'una feina ben feta ha anat per terra quan l'ajuntament ha comunicat que el cobriment de les runes de l'antiga Acadèmia Melva no és degut a la nostra queixa, sinó a la resolució del que l'ajuntament anomena un lent procés que, de moment, ha generat quinze "expedients sancionadors per obres aturades al nucli urbà". Quina llàstima. Quina alegria. Llàstima perquè sembla que nosaltres no hi tenim res a veure. Alegria perquè sembla que, mica en mica, s'aniran desmantellant les grues que embruten el poble, s'aniran cobrint els edificis a mig edificar... és a dir, s'amagarà la brossa sota la catifa i esperarem a que ningú la vegi. 

Segona pinzellada: l'atur puja a Tordera. Ja havíem dit fa temps que la creació ràpida de feines temporeres no era la solució. Cal feines més estables, de futur, sinó continuarà aquesta muntanya russa a les estadístiques de l'atur que, cada vegada és més pronunciada.

Tercera pinzellada: "Tordera recupera la festa dels tres tombs per Sant Antoni Abat". Doncs això sembla digne de ser vist. Pels carrers del centre ja hi ha cartells anunciant la jornada, convocant a tots aquells que tinguin cavall i ganes de passejar-lo pel dissabte 22. Imaginem, també, que l'ajuntament ha convocat una brigada de neteja d'emergència per desempallagar-se, quan més aviat millor, de les femtes de cavall que ompliran els carrers de Tordera.

Quarta pinzellada: la història inacabable de la Gresca obre un nou capítol. O el tanca, tot depèn de com es miri. Una pancarta s'enarborà a finals d'any davant del desaparegut local. En ella s'acusava a gent de l'ajuntament d'haver tancat el local, d'haver privat a la gent de la música en directe, etc., no gaire diferent del que es deia en els papers informatius que el grup auto-anomenat "joventut de Tordera" repartia pel mercat. La diferència, es veu, és que aquesta vegada van donar noms i cognoms. Van assenyalar amb el dit a aquells que ells creuen o volen creure culpables perquè és ben sabut que quan es posa cara i nom a allò que ens fa por esdevé menys terrible. El que passà després ja és més esperpèntic. La policia retirà la pancarta, una denúncia per calumnia fou interposada, els antics responsables del bar la Gresca imputats. Potser ja no feia falta tanta cosa. El bar ja està tancat, de res serveixen els cartells ni les pancartes, el que està fet ja està fet. Però, per l'altra banda, potser tampoc calia portar els problemes al tribunal. Això només pot que atiar un foc que ja s'hauria apagat per ell mateix.