De Blanes a Tordera hi ha uns sis quilòmetres; entre Blanes i Tordera hi ha una carretera (potser no la millor del món ni la més agradable de fer malgrat les constants obres i els milers d'euros invertits), hi ha una via de tren que, cada hora, comunica les dues poblacions; un servei d'autobusos i, en el pitjor dels casos, un invent nou, recent, encara en període de proves que es diu telèfon i un altre que es diu internet. Per tant, hi ha maneres de mantenir contacte amb els blanencs, de parlar amb ells, de saber què pensen, de saber què planegen fer...
A Blanes hi ha un teatre. Allà on anys abans hi havia hagut un cine de poble, dels de sessió doble, dels de so fragmentat i pantalla petita.
A Tordera hi ha un teatre. Allà on anys abans hi havia hagut un teatre/cine, dels de pel·lícules el dissabte a la tarda, dels que havies de portar la cadira de casa.
A Catalunya encara tenim una mentalitat centrista, pro-Barcelona i sembla que tot allò que ve de Barcelona és millor, per això la bona gent de la ciutat, ajudats per la Generalitat (casualment ubicada també a Barcelona) han creat el que ells anomenen "Cultura en gira", que no deixa de ser un donar les sobres als pobres. Algunes de les obres de l'àmplia graella teatral de Barcelona pugen a la furgoneta i es desplacen als pobles: han vist que és més rentable moure's que esperar que vinguin. Res a dir en això. Els problemes comencen quan un teatre de poble, com pot ser el de Blanes, com pot ser el de Tordera, decideix programar la seva temporada. Això no és quelcom que es faci d'un dia per l'altre. No és pas una decisió fàcil ni ràpida, requereix de moltes trucades, de confirmar horaris, disponibilitats, tarifes... per tant, amb el programa del teatre de Blanes a les mans (àmpliament anunciat pels carrers de Tordera en format de pòsters i, tot sigui dit, gens reciprocat pels carrers de Blanes) i amb la "programació estable" del teatre Clavé també al davant, ens sorprén molt (per no dir coses més fortes) que el dia 18 de febrer el teatre de Blanes programi "El primer amor" i que el dia 10 d'abril, el teatre de Tordera programi ni més ni menys que "El primer amor". Amb la mateixa fotografia publicitària, amb pràcticament el mateix text anunciant l'obra (ai, quin desengany, nosaltres que crèiem que cada teatre escrivia el contingut dels seus tríptics publicitaris i ara resulta que només fan una mica de retocs dels fulls informatius que reben de les companyies).
El problema és que no és la primera vegada que això passa. El problema és que s'està generant una competència innecessària. Hi ha moltes més obres que estan circulant pel país, no cal repetir la mateixa en un radi tan reduït.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada