retorn a la normalitat

Aquest matí es podien sentir moltes llàgrimes filtrant-se a través de les finestres de Tordera. 

Els nens ploraven perquè no volen tornar a l'escola, perquè estan millor a casa, jugant amb els pares, al parc, jugant amb els amics, amb els avis... on sigui mentre no sigui l'escola.

Els pares ploraven perquè comença un any nou i això no sempre és fàcil de païr, d'arrencar, de tirar endavant després d'uns excessos que tampoc semblaven tant durant el Nadal.

Els universitaris ploraven perquè se'ls tiren al damunt els examens i no es veuen preparats encara, necessiten una setmana més, un mes més per poder repassar tot el temari,

Els polítics ploraven perquè s'ha acabat el temps de la bondat, de la misericòrdia, del perdó, del fer la vista grossa i permetre que tot s'ensorri un xic més. Un nou any ha arribat i això fa a la població un any més descontenta, més enrabiada, més crítica.

Esperem que, entre tots, trobem les solucions adequades per fer que aquest any comenci bé, que creixi saludablement i que, quan arribi el dia que hagi de morir, per allà a finals de desembre, ho faci dignament i deixant-nos a tots un bon record de boca.

Si no és així potser els plors duraran més del que crèiem.