de compres pel centre de Tordera

Aquesta setmana l'equip del Núvol negre ens hem proposat un repte: anar de compres pel centre de Tordera. I quan diem centre ens referim al centre antic, a la zona pretesament peatonal (vigila, vigila, que ve un cotxe i no s'atura!) que conformen els diferents carrerons que desemboquen a la plaça.

Situada l'acció, comencem, doncs.

Primer problema: com hi arribem? No és pas que siguem masses a l'editorial però sí que som una petita familia i, per tant, si volem comprar per tots, doncs caminant pot ser una mica problemàtic. Existeix la opció que algunes àvies del poble encara mantenen (beneïdes siguin elles!) d'anar amb un carret dels que venen a can Grimal per exemple a preus exorbitats que no baixen dels 50 euros o que et pot regalar la Caixa si tens més de 3 milions de punts estrella.

Ja ens agradaria d'agafar els nostres carrets i anar tot passejant cap al centre però és que resulta que a part d'alguna vorera del Camí ral, la zona dreta del Carrer Mes recentment renovada segurament per beneficiar l'accés al C.A.P. (perquè el fet que des de sempre hi hagi hagut una llar d'infants i que els pares hagin de jugar-se la vida per portar-los sembla que no importa) i potser algun tram més, les voreres de Tordera no estan preparades per la mobilitat amb rodes. Ja sigui amb cotxets de nens, amb cadires de rodes o amb el carret de la compra. Quan no és una vorera massa estreta, és un fanal palplantat al mig que no et deixa passar.

Descartada, doncs la opció carret, la següent opció és la d'agafar el cotxe. Pugem satisfets al nostre cotxe de segona mà i travessem el Sant Ramon intentant no atropellar a ningú.

Molt bé, ja hi som. Al centre de Tordera. Amb el cotxe. A punt per comprar.

Com que som gent previsora ens hem assegurat de poder aparcar al flamant pàrquing del centre de la vila amb la seva coberta d'asfalt recent inaugurada. Deixem el cotxe i mirem l'hora: les 10 en punt. Així ho indiquem en el rellotge de cartró que deixem al cotxe. Tenim 1 i 30 minuts per fer-ho tot. Perfecte. Ja estem a punt per comprar.

Primera parada: pà. Com que cada casa és un món i cada membre del núvol negre ve d'un món diferent, cada un creu que el millor pà de Tordera és el de la fleca que la seva familia ha anat sempre: can Quer, el forn de Santa Llúcia o bé el dels Germans Lladó. Cap problema, ens dividim i que cadascú compri un pà de mig al seu forn preferit i tots contents.

Quinze minuts després ens trobem tots davant de Cal Carter per comprar el diari. Bé, tots tots no, al Santa Llúcia hi ha una mica de cua i el nostre company es fa esperar. Doncs esperem.

A les deu vint-i-cinc arriba. No cal que s'expliqui, sabem com funciona.

Entrem a Cal Carter, repassem els diaris i en comprem un parell.

Això va bé, en poc menys de mitja hora hem fet dues botigues.

Ara toca la carn i Can Freixas és tan bon lloc com qualsevol altre. Entrem, hi ha tres o quatre persones al davant. Agafem tanda i esperem asseguts. I fem bé. Deu minuts passen i encara estan atenent als mateixos clients que es veu que volen la carn tallada de no se sap quina manera que queda més bona. Doncs res, a esperar.

Fullegem els diaris, passem l'estona, mirem les poquíssimes persones que passen pel carrer... matem el temps com bonament podem entre els cops de ganiveta i els esquitxos de sang.

Fins que ens toca. Demanem una mica de vedella, unes butifarres i una mica de cansalada virada. Paguem i marxem: les 11 i 10. Ostres! Bé, no cal estressar-se, no cal tornar-se boig. Ens queden 20 minuts de pàrquing i encara hem d'anar a Can Mas, a l'estanc, a comprar quatre galindaines pel nebot d'un de nosaltres que fa anys i parar a fer un cafè al Terrassà. Aquest era el pla. Veiem que serà impossible de dur a terme. Sacrifiquem entrar a Can Mas, res, no tindrem ni llet, ni sucre, ni cafè ni res de res, però com a mínim tenim pà i carn, l'estanc sembla ser una visita inexcusable i les llaminadures de l'Estel Dolç també. Ens quedem sense cafè.

A la correcuita comprem quatre llaminadures i marxem corrents cap a l'estanc, agafem el primer tabac que trobem i sortim cap al cotxe: les 11.28. Clavat! No cal que ens posi cap multa senyor policia que ja som aquí. Gràcies per fer la seva feina i per vetllar per l'agilització del pàrquing del centre, però nosaltres ja marxem.

I som fora.

La missió ha estat mig exitosa... bé, de fet no. De fet ha tirat cap a fracàs. No hem comprat la meitat de coses que volíem comprar, no hem pogut gaudir d'una estona de tranquil·litat fent un cafè i, a sobre, sortim escopetejats.

Crec que ens ho tornarem a pensar molt abans de tornar a comprar al centre de la vila.