dilluns, 11 d’abril del 2011

descobertes arqueològiques

És una realitat: Tordera està esdevinguent un jaciment arqueològic. Ja fa uns mesos que es van trobar les primeres pedres, en forma de menhirs, de restes d'un passat millor i misteriós. Els més atents les van poder veure sobresortint dels llocs més diversos del nostre poble preservant, sempre, una característica comuna: la seva localització dins d'un espai circumfèric.
De tots és conegut la importància simbòlica del cercle per a la nostra societat. El cercle és mostra d'unió, de conjunt tancat i ben delimitat, de companyonia, de solidaritat, d'amistat (pensem en les sardanes, per exemple).
El cercle ha defugit la quadratura racionalista dels grans matemàtics del llarg de la història mantenint-se com un element únic i inalterable.
El per què aquestes restes arqueològiques van ser dipositades a l'interior d'aquestes formes circumfèriques resulta, a hores d'ara, un misteri. Potser seguien uns rituals sagrats d'enterrament i la seva situació responia a la distribució exacta de les estrelles en el cel. Potser formaven part d'un cercle màgic a l'interior del qual res dolent podia passar... potser algun dia en coneixerem la resposta, però ara encara no.

I aquesta setmana passada, per primera vegada, han aparegut aquestes pedres misterioses en una formació diferent. Ja no les trobem agrupades dintre d'una circumferència sinó en el que sembla ser un semicircle o, fins i tot, un rectangle desigual.
Aquesta nova descoberta ha generat múltiples converses i incomptables preguntes entre els grups que estudien aquests jaciments perquè s'escapen de l'ordre convencional de la resta de pedres, perquè estan alineades com si seguissin algun motiu concret, com si la seva posició servís per a delimitar quelcom que escapa al nostre enteniment.

Efectivament, aquesta nova aparició de pedres a Tordera té a molts estudiosos, historiadors i aficionats a la rocologia desconcertats mentre que la resta de torderencs només podem fer que arribar-nos al nou C.A.P., pujar la insegura escala de fusta que porta al fals aparcament de sorra i mirar les noves pedres amb recança per un espai d'aparcament perdut i amb desconfiança perquè nosaltres no ens ho empassem pas que aquestes pedrotes vinguin d'eres passades sinó que són les restes de magatzem d'algun canterista que està fent l'agost amb el nostre ajuntament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada