promeses electorals (1a part)

Amb l'esperit cívic que ens caracteritza, des del Núvol Negre volem fer un llistat exhaustiu de les diferents promeses electorals dels candidats a l'alcaldia de Tordera. No per promocionar-les o difondre el seu missatge, sinó per deixar constància escrita de les seves paraules perquè, un cop hagi passat el 22 de maig, poguem recordar-los què ens van prometre (en cas que se n'oblidin) o recriminar-los que ens enganyessin (en cas que ho facin).

Començarem pel PSC perquè han tingut la gentilesa de fer-nos arribar el seu Buttlletí informatiu: "Diguem-ho tot!"

1. "El principal objectiu ha de ser mantenir els serveis als ciutadans". Amb això concordem. Les retallades no han d'afectar als ciutadans ni al seu benestar. Però el PSC afegeix més: "com a mínim, garantir els [serveis] més necessaris". I aquí és on ens poden donar gat per llebre. Quins són aquests "més necessaris"? Qui els decideix? El ciutadà que n'és l'afectat directament i que sembla que pot tenir una noció més clara d'allò que per a ell és necessari o bé l'ajuntament que s'ho mira des de la distància?

2. "Racionalitzar la despesa i, com a prioritat, pagar als proveïdors". Per tant, pagar als proveïdors és una necessitat dels ciutadans? D'acord que no triguen a justificar-se dient que "l'altre dia van estar a punt de tallar l'electricitat en una escola", però aquest "altre dia" és molt genèric, a quin dia es refereixen? Caldrà mirar en deteniment el compliment d'aquests dos punts.

3. "Un nou rumb per Tordera" és la frase que corona la campanya dels socialistes. L'acompanyen en el seu blog  d'una mena de brúixola o de rosa dels vents que ens marca els diferents punts cardinals. El que resulta curiós és que no sabem ben bé on hem de mirar. Quin és aquest "nou rumb per Tordera"? La punta que ens assenyala cap a l'Est està molt més enfosquida que les altres, potser deu ser aquest el rumb a seguir. Però clar, què vol dir això? Quina postura és la de l'Est? La "E" en majúscules ens pot induir a creure que es tracta d'unes esquerres, però el fet que estigui ubicat a la part dreta de l'estrella ens desconcerta.

Potser no hem de buscar jocs de llum i mirar aquesta estrella com a una brúixola normal i corrent i reconèixer aquest nou rumb com anar cap al Nord, cap amunt. I aquí els socialistes ens estan enganyant perquè donen per fet que l'anar amunt implica millorar quan en realitat només es tracta d'un desplaçament geogràfic. Ni més ni menys.

I, per descomptat, també convindrà estar ben atents per veure a quin "canvi de rumb" es refereixen, perquè si només realitzen un lleu viratge, una maniobra subtil en determinats aspectes, el rumb no l'estaran pas canviant, només alterant.

adéu a la Fira del Ram

Bé, doncs ja s'ha acabat la Fira del Ram: vista i no vista. Ja no haurem de veure més l'apropiació de l'imatge de Twitter que aquest any servia de cartell i logo de la Fira, però també retornem a la tranquil·litat dels nostres dies. Perquè la veritat és que, més enllà de possibles crítiques organitzatives, de promoció, del fet que cada any hi ha menys estands i cada vegada està menys clar el criteri a l'hora de seleccionar-los (si encara n'hi ha un), la Fira del Ram mou molta gent. I això és molt bo per Tordera. 
Aquest cap de setmana era agradable creuar el pont de ferro i trobar-lo sempre ple de gent, de veus, de converses i rialles i arribar al Prudenci Bertrana, un dels parcs més abandonats dels pobles catalans, i trobar-lo ple a vessar de gent. Calen trobar més iniciatives per gaudir del parc. Només a la primavera i a nits puntuals de l'estiu el parc s'omple. La resta de l'any ens mira amb recèl des de la distància i observa com el poble intenta seguir endavant girant-li l'esquena.
Ara que s'ha acabat la Fira, cal començar a pensar en noves iniciatives.

descobertes arqueològiques

És una realitat: Tordera està esdevinguent un jaciment arqueològic. Ja fa uns mesos que es van trobar les primeres pedres, en forma de menhirs, de restes d'un passat millor i misteriós. Els més atents les van poder veure sobresortint dels llocs més diversos del nostre poble preservant, sempre, una característica comuna: la seva localització dins d'un espai circumfèric.

De tots és conegut la importància simbòlica del cercle per a la nostra societat. El cercle és mostra d'unió, de conjunt tancat i ben delimitat, de companyonia, de solidaritat, d'amistat (pensem en les sardanes, per exemple).

El cercle ha defugit la quadratura racionalista dels grans matemàtics del llarg de la història mantenint-se com un element únic i inalterable.

El per què aquestes restes arqueològiques van ser dipositades a l'interior d'aquestes formes circumfèriques resulta, a hores d'ara, un misteri. Potser seguien uns rituals sagrats d'enterrament i la seva situació responia a la distribució exacta de les estrelles en el cel. Potser formaven part d'un cercle màgic a l'interior del qual res dolent podia passar... potser algun dia en coneixerem la resposta, però ara encara no.

I aquesta setmana passada, per primera vegada, han aparegut aquestes pedres misterioses en una formació diferent. Ja no les trobem agrupades dintre d'una circumferència sinó en el que sembla ser un semicircle o, fins i tot, un rectangle desigual.

Aquesta nova descoberta ha generat múltiples converses i incomptables preguntes entre els grups que estudien aquests jaciments perquè s'escapen de l'ordre convencional de la resta de pedres, perquè estan alineades com si seguissin algun motiu concret, com si la seva posició servís per a delimitar quelcom que escapa al nostre enteniment.

Efectivament, aquesta nova aparició de pedres a Tordera té a molts estudiosos, historiadors i aficionats a la rocologia desconcertats mentre que la resta de torderencs només podem fer que arribar-nos al nou C.A.P., pujar la insegura escala de fusta que porta al fals aparcament de sorra i mirar les noves pedres amb recança per un espai d'aparcament perdut i amb desconfiança perquè nosaltres no ens ho empassem pas que aquestes pedrotes vinguin d'eres passades sinó que són les restes de magatzem d'algun canterista que està fent l'agost amb el nostre ajuntament.

pinzellades informatives

Primera pinzellada: l'estructura òssea de la Fira del Ram ja està prenent forma. Un any més, fins i tot malgrat l'arribada tardana d'aquesta setmana santa que amenaça de prendre protagonisme a Sant Jordi, arriba la Fira del Ram. Cada any una mica més desangelada, és cert, però existint, que és el que compta. I, encara més, de manera gratuïta després del gran fiasco d'anys enrera. Potser una de les poques ocasions en la història recent del poble en el qual els mandataris i entitats pensants de l'ajuntament han acceptat que una idea seva era incorrecta. A veure aquest any com funciona la Fira, si ve gent de fora a passejar entre els plataners del Prudenci Bertrana o si acaba sent una mostra de les entitats locas que només porta als quatre veïns que treuen a passejar la canalla com ve sent costum darrerament. 

Segona pinzellada: una d'humor. O de pena. Segons com es miri. Sigui com sigui ja tenim entre nosaltres la primera mentida electoral. I se n'esperen moltes de cara a aquestes eleccions. Però aquesta, de moment, és de les grosses. Ens l'ha dit el candidat del PP de Tordera, en Xavier Martín, quan ha promès que si entra d'alcalde retallarà el sou de l'alcalde i dels regidors un 40%. I nosaltres, com que també vivim en un món de fantasia on les cases són de xocolata i els fanals de regalèssia, ens el creiem, i el votem i llavors ell ens surt amb algun tripijoc inesperat i ens diu que serà un 40% respecte del barem del sou proporcionat de l'augment de l'IRPF i el descens de l'Euribor... i mil circumloquis més per acabar informant que els sous de l'alcalde i dels regidors després d'haver estat retallats un 40% en realitat han pujat 100€.

Tercera pinzellada: fa setmanes que ens hem adonat d'un forat gegantí en el que des de l'ajuntament han vingut a anomenar el pàrquing 2 del mercat, és a dir, el que està just abans del parc de la sardana, al costat dels materials Big Mat. Sí: allà on fa quatre dies hi havia horts i gent treballant la terra. Ara només hi queda un immens forat. No podem garantir res, però escarmentats per l'experiència, creiem que no trigarem en veure aquest pàrquing mal asfaltat i un parquímetre a punt per cobrar a cada cotxe que el vulgui utilitzar.